sábado, 30 de marzo de 2013



 
                        Diumenge de Pasqua de 31- 03-2013

 

Aquesta nau mil·lenària, ahir,  en la Vetlla Pasqual va ser   testimoni, com tantes vegades en temps i circumstancies diferents, de  “l`Exultet”, l`anunci de Pasqua.

 

Les santes dones foren les primeres en fer-ho. Els mateixos Apòstols no els hi donaren massa crèdit. ¿Donem crèdit avui nosaltres al anunci de la Resurrecció de Crist? ¿Ens ho hem cregut? ¿Experimentem el goig d`haver, per la fe, ressuscitat juntament amb el Crist?

 

Davant de tants arguments que ens ho confirmen, ¿ens resistim com Tomàs,  o el seguim amb aquell final: ¡“Senyor meu i Déu meu”!?. Oidà si sortíssim avui d`aquesta celebració solemne enfortida la nostra fe donant més valor a “allò que es de dalt”.

 

La veritat de la Resurrecció del Senyor s`apuntala amb els fets. Nosaltres, ara, més enllà del testimoni dels Apòstols, ¿hem trobat, hem descobert, dins nostre, com cal, a Jesús Ressuscitat o encara esperem que s`ens manifesti?.

 

Ens hem Congregat, sovint ho fem; caminem junts. No ens plantegem altra veritat, altra Historia, que la que s`ens ha anunciat des de petits, sovint a través del testimoni dels nostres pares i avis: Jesucrist ha Ressuscitat.
 
Caminant, però, en  context difícil, necessitem , com els succeí als dos d`Emaus, que el mateix Senyor  ens surti al pas, ens expliqui el sentit de les Escriptures i quant sembli que ja ens deixa, preguem, des de el dubta, i les ganes de creure més: “Senyor quedeu-vos entre nosaltres perquè el dia ha començat a declinar.”


El dia sempre neix i declina, així  segueix el ritme de lo humà i també de la fe. ¡Invitem a Jesús que es quedi entre nosaltres!. El descobrirem, més i millor quant, en el context de la Congregació dels Fidels, el reconeixerem en la Fracció del Pa, en l`Eucaristia.


Si Crist no hagués triomfat de la mort, sinó hagués ressuscitat, l`edifici de la seva doctrina i del seu record, faltat de la protecció de l`ultima pedra, s`hagués  enderrocat. L`eura del temps hagués  amagat, aviat,  el record del seu pas.

 Ho digué sant Pau: “Si Crist no ha ressuscitat vana seria la nostra predicació, vana seria la nostra fe”. Si Crist no hagués ressuscitat, si algú hagués tingut noticia d`Ell, l`hagués  pogut, potser, admirar, però ¿Estimar-lo, adorar-lo, seguir-lo, consagrar-li  vida, esperar retrobar-nos amb Ell en el Paradís?.

 Això feren els Apòstols, això han fet, i fem,  els cristians; havent  ressuscitat “juntament amb el Crist” maldem per cercar “allò que es de dalt, on hi ha el Crist... no allò que es de la terra”

 Allí on no arriba la raó humana, tant limitada, que ni aconsegueix  organitzar be la societat,  la força de la fe en la Resurrecció del Senyor, el cercar “allò que es de dalt”  ens ancoratge i ens mena a desitjar-nos Bona Pasqua.

Bona Pasqua, ho serà si la presencia de Jesús Ressuscitat  ens omple  d`alegria i  la sabem compartir, ara en la Congregació dels Fidels i, després,  fora, a casa, a la taula, en la germanor familiar. ¿Tindríem avui el coratge cristià d`invitar a persones que coneixem i que es troben soles?

Bona Pasqua, ho serà si creiem que “hem ressuscitat juntament am el Crist”, deixebles de Jesús i germans de tots els homes.

Bona Pasqua,  ho serà si, interessant-nos uns per els altres, vivim i donem testimoni de caritat, amor,  perdó,  misericòrdia, tendresa.

Jesús en la seva vida pública ens ensenyà, com ara també ho fa el papa Francesc, que val més una acció bona que mil paraules.

 
                                                     Dr. Francesc Tort Mitjans
 Homilia preparada a partir d`altra predicada a Santa Maria del Mar, per el seu rector, adaptada, ara a Sant Pau del Camp també de Barcelona


miércoles, 27 de marzo de 2013

Dijous Sant 28-03-2013


                       Dijous Sant 28-03-2013

 

Jesús volgué quedar-se entre nosaltres, a través de la Eucarística i del manament de la caritat. S`havia promés i, en el Cenacle, El Dijous Sant, s`acomplí.

 

Llegim els Fets dels Apòstols,  les Cartes de Sant Ignasi d`Antioquia, la Doctrina dels Apòstols,  les Apologies de Sant Justí. Arreu s`ens parla de l`Eucaristia, del Dia del Senyor. En termes  de doctrina i rites, quasi idèntics:  La Litúrgia de la Paraula, Ofertori-Caritat, Consagració i Comunió, Acció de Gràcies.

 

Tots els temples i catedrals del mon abriguen  l`Altà que els presideix. Altà, sempre venerat, signe eucarístic del Sacrifici de la Creu,  record d`aquell primer: “Feu axó en memòria meva”.

 

 En l`Últim Sopar, al conferir-nos el Manament de la Caritat, Jesús emprà el signe del Lavatori de Peus als Apòstols:  “Si dons jo, que soc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres ho heu de fer uns als altres”.  Doctrina, genuïnament cristiana.

 

El papa Francesc, ja quant era bisbe de Buenos Aires,  defensà que tot poder, millor dit, textualment, que “el verdader poder”, es el servei. Com a bisbe de Roma, segons allò que de l`abundància del cor en parla la boca, ja ho ha tornat a recordar algunes vegades.

 

El Papa, conscient de que,  el ministeri de bisbe, com també, subsidiàriament, el de rector, tota autoritat,  deu potenciar  l`exercici de la caritat, justícia i  defensa de la Fe,  en parla en la simplicitat de no sortir-se`n de les vies  de l`amor, la pau, el servei.

 

 

 

Ben mirat el comentari que el Papa feu en relació als cardenals: “Us diuen prínceps, però, en tot cas sou prínceps d`un Rei Crucificat”, s`ha de situar en el context de que en el Regne de Déu, aquí a la terra existent,  tot títol, tota dignitat, tot ministeri no necessita, en llur simplicitat, de  colors i vestimentes, fora del servei.

 

En virtut del Baptisme tots som constituïts, sacerdots. Al sacerdoci comú dels fidels va dirigit, plenament també, l`etjemple i la doctrina de Jesús, i del papa Francesc, de servir.

 

Cada Congregació dels Fidels, cada Missa,  ens situa davant de la mateixa doctrina  de Jesús. Som imperfectes,  sempre es difícil rentar els peus, sobre tot als que no ens estimen. Res, però,  ens deu apartar de l`esforç per seguir la doctrina de l`Últim Sopar, quina vivència avui ens Congrega.

 

 

sábado, 23 de marzo de 2013

Benedicció dels Rams al atri de Sant Pau del Camp


 

Domingo de Ramos: Benedicció dels Rams. Sant Pau del Camp. 24-03-2013

 

Ya sabéis que acaba de ser elegido democráticamente un nuevo Papa. A los obispos de Roma después de ser elegidos se les pregunta: ¿Cómo quieres ser llamado?

 

Jorge Mario, que hasta entonces había sido obispo de Buenos Aires, en Argentina, respondió: A partir de ahora me llamaré Francisco.

 

 El que ha aceptado asumir la máxima representación de Jesús en la tierra ha escogido llamarse Francisco. Nos ha hablado ya algunas veces y sobresale por su sencillez y defensa de los más pobres y necesitados.

 

El papa Francisco  dirigiéndose también a vosotros, nos ha invitado, os ha recomendado que améis con Ternura. Esta es la palabra y el motivo que más veces ha predicado, la Ternura.

 

El papa Francisco nos dice, os dice, sobre todo a vosotros padres, abuelos, familiares, que estáis al cuidado de niñas y niños, y que ahora los lleváis con alegría, con gozo, a la bendición de las palmas: Amaros con Ternura.

 

Después de estas palabras vamos a proceder a la bendición solemne de los ramos, laurel,  olivo,  palmas que todos llevamos en la mano, grandes y pequeños. Es tradición que estos ramos se guarden en lugar visible.

 

 

 

Guardarlos también este año, pero darles el título de la Ternura de Dios. Que a padres, abuelos, familiares y también vosotros pequeños, a todos, estos ramos nos recuerden que seremos mejores seres humanos, mejores cristianos, si unos a otros nos amamos con Ternura.

 

¿Y, Ternura, qué es?  Ternura quiere destacar el amor total que Dios, que Jesús, nos tiene. Ser tiernos los unos con los otros es  sinónimo  de amarse de verdad, de demostrarse afecto, cariño, amabilidad, de  abrazarse de corazón.

 

Seamos todos seres humanos, cristianos, que deseemos construir nuestra vida, la sociedad, y sobre todo los lazos familiares, con los vínculos  de la Ternura que nos ayude a ser buenos, justos y felices.

 

Mn. Francesc Tort, en la Benedicció dels Rams. He emprat el castellà per entendre que era més pastoral,  després en la missa que segueix tot serà, també l`homilia, en català.

viernes, 15 de marzo de 2013

Quaresma- Seminari-Bisbe de Roma Francesc


Dominica 5 de Quaresma 17-03-2013

 

La Congregació dels Fidels, la missa, ens ha d' ajudar

a conèixer més i millor a Jesucrist e, incorporats a Ell,

estimar també als altres germans.

 

L' incorporació a Jesucrist, segons sant Pau, no es tant

un camí que va de nosaltres a Crist, sinó de Crist a

nosaltres, per axó ell diu: "Jesucrist s' apodera de mi".

Posseïts per Crist resultem ser enriquits, resultem ser

sants i justos no en virtut d' una santedat o justícia

guanyada a pols, sinó do i gràcia, com ens ve a dir Pau:

"Ni tan sols soc just gracies a una justícia guanyada

per haver observat la llei, sinó gracies a aquella justícia

que prové d' haver cregut en Crist".

 

L' incorporació a Crist s' alimenta i es perfecciona, en el

context de la Congregació deis Fidels. En ella, en la

litúrgia de la Paraula, s' ens predica a Crist i la celebració de L’Eucaristia apuntala la necessària força de l’instrucció amb aliment eucarístic superior. Així la solemne proclamació de Pau: "Es Crist qui viu amb mi", resulta ser la suma de la gracia divina que ens ve del coneixement i de l’Eucaristia.

 

Sant Josep, solemnitat que l'Església celebra el 19 de

març, en virtut de ser patró de l’Església Universal, ho

es, també, dels Seminaris o dels cenacles on alguns

batejats, cridats per Crist, es preparen per servir les

comunitats com a preveres.

 

 

 

 

 

 

Units al sacerdoci baptismal comú de tots els fidels, els preveres amb vosaltres, i vosaltres amb els preveres, junts, celebrem els sagraments, també el de l`Eucaristia -Comunió.

 

En certa manera axó mateix va venir a dir i demostrar el gran bisbe de Roma, Francesc, amb les seves paraules i actituds, solemnes, senzilles i profundament teològiques, en la primera manifestació eclesial com a bisbe successor de sant Pere. ¡Segurament que el bisbe Francesc amb el seu tarannà senzill, evangèlic, proper, lliure, allunyat de tota fastuositat, i privilegis, resultarà ser tant efectiu i renovador com un concili!  

 

Tot cristià per el Baptisme es configurat sacerdot, i,

com a tal, participa, amb tots els altres fills de Déu, de

la mateixa manera, del misteri de Crist. Tots devenim

administradors de les coses santes i som plenament cridats, en el si de la societat i de l`Església, a exercir l'apostolat, a predicar l'Evangeli.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ni el bisbe de Roma, ni els demés bisbes i preveres, podem elevar-nos uns sobre els altres i sobrepassar el nivell màxim, comú, de la filiació divina, de la suprema dignitat de fills de Déu.

 

En el context del sacerdoci comú dels fidels, el prevere es enviat per el Bisbe, successor dels Apòstols, a servir als germans en l`exercici d` administrar la gracia salvadora de Crist, els sagraments, dins de la comunitat, en comunió amb el sacerdoci comú de tots els fidels.

 

Si be ho advertim, en la mateixa celebració de I'Eucaristia el prevere parla no en singular sinó en plural; tots juntament amb ell, i ell juntament amb nosaltres, tots celebrem l'Eucaristia. "Servandí servanda" lo mateix es dona en l`administració dels altres sagraments.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Com dèiem, els que se senten cridats al ministeri

presbiteral, en el tràmit, o preparació, en el camí de ser un dia escollits i admesos per el bisbe, es preparen en cenacles

canònicament organitzats. Actualment aquests son els

seminaris episcopals o les facultats de teologia.

 

El dia del Seminari es una jornada per pregar al

Senyor que no manquin preveres, que no manquin

treballadors a la vinya del Senyor, que no manquin

vocacions al presbiterat.

 

El dia del Seminari es també una jornada econòmica

a fi de que no faltin a aquests cenacles els mitjans

necessaris per el seu just i convenient desenvolupament. Per axó en aquesta diada d' oració s' hi ajunta, també, la col·lecta anual en pro del Seminari. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cuaresma, quinto domingo 17-03-2013

 

La Congregación de los Fieles, la misa, nos ha de

ayudar a conocer más y mejor a Jesucristo, e

incorporados a El, amar también a los demás

hermanos.

 

La incorporación a Cristo, según san Pablo, no es tanto

un camino que va de nosotros a Cristo, sino de Cristo a

nosotros, por lo mismo el argumenta que es Cristo

quien se apoderó de él.

 

Poseídos por Cristo, resultamos ser enriquecidos, santos y justos, no en virtud de una santidad o justicia ganada a pulso, por nosotros mismos, sino como don y gracia de Cristo.

 

La incorporación a Cristo por la fe se alimenta y

perfecciona en el contexto de la Congregación de los

fieles. En ella, en la Liturgia de la Palabra, se nos

predica a Cristo y la celebración de la Eucaristía

apuntala la necesaria fuerza de la instrucción con el

alimento eucarístico superior. Así a la proclamación de Pablo: "es Cristo quien vive en mí", resulta ser la suma de la gracia divina que nos viene del conocimiento y de la

Eucaristía.

 

 

 

 

 

 

 

San José, solemnidad que la Iglesia celebra el día 19 de

marzo, en virtud de ser patrón de la Iglesia Universal,

lo es también de los seminarios, o de los cenáculos

donde algunos bautizados, llamados por Cristo, se

preparan para servir a la comunidad como presbíteros.

 

Unidos al sacerdocio bautismal común a todos los

fieles, los presbíteros con vosotros, y vosotros con los presbíteros, juntos, celebramos los sacramentos, también el de la Eucaristía Comunión.  

 

En cierta manera esto mismo vino a decir y demostrar el gran obispo de Roma, Francisco, en sus palabras y actitudes, solemnes, sencillas y profundamente teológicas, en su primera manifestación eclesial como obispo sucesor de San Pedro.¡Seguramente que el obispo Francisco, con su natural sencillo, evangélico, cercano, libre, alejado de toda faustosidad y privilegios resultara tan efectivo y renovador como un concilio!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Todo cristiano por el Bautismo es configurado

sacerdote y, como tal, participa, con todos los otros

hijos de Dios, de la misma manera, del misterio de

Cristo. Todos, por lo mismo, somos administradores de

las cosas santas y  plenamente llamados, en el

seno de la sociedad y de la Iglesia, a ejercer el

apostolado, a predicar el Evangelio.

 

Ni el mismo obispo de Roma, ni por supuesto obispos y presbíteros , nadie puede sobrepasar, el techo y cima insuperable, de la suprema común dignidad, de la filiación divina,  de hijos de Dios.

 

En el contexto del sacerdocio común de todos los fieles, él es enviado por el obispo, sucesor de los apostilles, a servir a los

hermanos en el ejercicio de administrar la gracia salvadora de Cristo, los sacramentos, dentro de la comunidad y en comunión con ella.

 

Si bien nos fijamos, en la misma celebración de la

Eucaristía, en la santa misa, el presbítero no habla

nunca en singular sino en plural. Todos, juntamente

con él y él juntamente con nosotros, todos celebramos,

al unísono, la Eucaristía. "Servandi Servanda" lo

mismo se da en la administración de los demás

sacramentos.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Como decíamos, los que se sienten llamados al

ministerio presbiteral, en el trámite o preparación para

poder ser un día escogidos y admitidos por el obispo, se

preparan en cenáculos, canónicamente ordenados. Actualmente estos son los seminarios diocesanos o las

facultades de teología.

 

El día del Seminario es una jornada destinada a orar al

Señor para que no falten presbíteros, que no falten

trabajadores a la viña del Señor, que no falten

vocaciones.

 

El día del Seminario es, también, una jornada

económica a fin de que estos cenáculos gocen de los

medios necesarios para su justo y conveniente

desarrollo. Por esto a este día de oración se junta,

también, la colecta anual en pro del Seminario de

Barcelona.