domingo, 23 de junio de 2013

Dom. 13, 30-06-2013

Dominica 13 durant l`any 30-06-2013

Sant Pau ens parla avui de temes fonamentals, contemplats, sobre tot, des de els punts de vista evangèlics: Llibertat, Amor, Esperit Sant.

“Germans heu estat cridats a ser lliures, mireu de no convertir la llibertat amb un pretext per fer el vostre propi gust”. Amb aquestes expressions Pau equipara el concepte de llibertat amb el de responsabilitat i amb el de veritat. La llibertat, de que es parla, s`identifica en seguir, en complir la voluntat de Déu, partint, en primer lloc, de la Llei Natural, impresa en la naturalesa i en la vida i, en segon lloc, dels manaments de la Llei de Déu que la doctrina de Jesús predica, defensa, recorda.

 Els manaments de la Llei de Deu estant tots continguts en la Llei Natural, però, sovint, per la majoria dels humans, sense llur guia, potser ens costaria més descobrir què ens cal a fi de no seguir el nostre propi gust sinó la voluntat de Déu.

“Poseu-vos al servei els uns als altres”, ens diu també avui Pau. “Posar-se al servei dels altres”, avarca tota la vida, les relacions humanes, socials, religioses fonamentals, en totes les èpoques i circumstancies. Posar-se al servei dels altres mira a les relacions naturals sòlides i duradores, edificades sobre l`amor i la justícia, relacions de pares, fills, germans, avis, patrons, obrers, autoritats i súbdits.

“Posar-nos a servei els uns als altres” es el millor programa i manera de viure en cristià, la millor manera de demostrar que, adults en Crist, no fem servir la llibertat per enriquir-nos injustament, per fixar-nos sous astronòmics m’entres molts moren de fam, per subjectar amb cadenes als més dèbils o debilitar als forts per egoisme. Tot això serà signe profètic de que circulem per les vies dels consells evangèlics, de la llei cristiana bàsica d`estimar-nos els uns als altres, tot deduït i contingut, també, en la Lai Natural.

“Deixeu-vos guiar per l`Esperit Sant” diu també Pau. Ell sap per pròpia experiència, personal i eclesial, que el ser bons, solidaris, justos, moltes vegades es objectiu difícil. No sempre que observem la vida, la naturalesa, l`historia advertim o sabem llegir-ho tot al compàs de la Llei Natural, de la Llei del Amor, que o be no les descobrim o be ens manquen forces per seguir els seus dictàmens secrets, sagrats, ocults o visibles i manifestos.

El camí de la llibertat natural i cristiana moltes vegades ens resulta difícil de trobar, discernir i seguir sense l`ajuda de l`Esperit Sant, d`aquest Hoste Diví del que sant Pau diu que ens hem de deixar guiar.

 Cercar en la solitud de l`oració, de la meditació, del esforç, què i com hem d`actuar per aconseguir, en el curs de la nostra vida, la llibertat que construeix, l`amor que tot ho perfecciona i la justícia que proba el valor real de tot.

  Domingo 13 durante el año 30-06-2013

San Pablo nos habla hoy sobre temas fundamentales, contemplados, sobre todo, desde el punto de vista del Evangelio de Jesús: Libertad, amor, Espíritu Santo.

“Hermanos, vuestra vocación es la libertad: no una libertad para que se aproveche el egoísmo”; al contrario “sed esclavos unos de otros por amor”. Con estas expresiones Pablo equipara el concepto de libertad con el de responsabilidad, bondad, justicia y verdad.

La libertad, de que se nos habla, se identifica en seguir, en cumplir la voluntad de Dios, partiendo, en primer lugar, de la Ley Natural, impresa en la naturaleza y en la vida, y, en segundo lugar, de los Mandamientos de la Ley de Dios que Jesús predica, defiende y recuerda. Los mandamientos de la Ley de Dios están todos contenidos en la Ley Natural, pero, con frecuencia, para la mayoría de los humanos, sin su guía, quizá nos costaría más descubrir qué nos es preciso hacer para no caer en el egoísmo en detrimento de cumplir la voluntad de Dios.

“Sed esclavos unos de otros por amor”. Es lo mismo que ponerse al servicio unos de los otros. En ello radica el camino de las esencias. Ponerse al servicio de los demás es sendero seguro de relaciones naturales sólidas y duraderas, edificadas sobre el amor y la justicia, relaciones de padres, hijos, hermanos, abuelos, patronos, obreros, autoridades y súbditos.

Ponerse al servicio unos de otros es el mejor programa y forma de vivir en cristiano, la mejor manera de demostrar que, adultos en Cristo, no hacemos servir la libertad para enriquecernos injustamente, para fijarnos sueldos astronómicos mientras muchos muren de hambre, para sujetar a los más débiles o debilitar a los fuertes por puro egoísmo.

 Vivir de esta forma será signo profético de que circulamos por las vías de los consejos evangélicos, de la ley cristiana básica de amarnos los unos a los otros, todo contenido y deducido, también, en y de la Ley Natural.

“Andad según el Espíritu”, nos dice también Pablo. El sabe por propia experiencia, personal y eclesial, que el ser buenos, solidarios, justos, muchas veces resulta ser un objetivo difícil de lograr sin la ayuda del Espíritu Santo. No siempre ante la vida, la naturaleza, la historia, etc., advertimos, o sabemos interpretarlo todo a la luz de la Ley Natural, a la luz y fuerza del amor, que, o bien no descubrimos, o nos faltan fuerzas para seguir sus dictámenes, secretos, sagrados, ocultos o visibles i manifiestos.

El camino de la libertad natural y cristiana muchas veces resulta difícil de encontrar, de discernir, de seguir sin la ayuda del Espíritu Santo, de este Huésped divino del que san Pablo dice que debemos dejarnos guiar.

Buscar en la soledad de la oración, de la meditación, del esfuerzo, qué y cómo hemos de actuar para conseguir, en el curso de nuestra vida, la libertad que construye, el amor que todo lo perfecciona y la justicia que es la prueba definitiva de que andamos según Dios.
 
Homilies preparades per Sant Pau del Camp de Barcelona, a partir d`altres predicades per el mateix rector Dr. Francesc Tort Mitjans a Santa Maria del Mar de Barcelona els anys 1986, 1989...

lunes, 17 de junio de 2013

Dom. 12 (C) Cat. Cast. 23-06-2013


Diumenge 12 durant l`any ( c ) 23-06-2013



Sant Pau ens ha dit avui: “Tots vosaltres perquè heu cregut sou fills de Déu en Jesucrist” i acaba afirmant que es la fe en Crist la que ens agermana: “Ja no compta, diu, el ser jueu o grec,  esclau o lliure, home o dona”.


El Baptisme de la fe ens constitueix en fills de Déu. Sense aquesta condició no podríem dirigir-nos a Déu amb el nom i sentiment íntim de Pare i germans. Sense aquesta condició radical no estaríem de fet, ni podríem sentir-nos,  identificats amb Crist del que tot ens ve.


En virtut de la nostra filiació divina, la Congregació dels Fidels, al ser-ho de fills, s`esdevé, també,  de la fraternitat. Adquireix una dimensió col·lectiva, comunitària, social. En el mateix context es manifesta la prelatura dels  deures i lligams familiars, de pares, fills, esposos.


Moltes lluites, separacions, venjances entre esposos i membres de les famílies,  amb conseqüències, devegades tant terribles, es veurien mitigades, i àdhuc vençudes, si primes, en nosaltres, la condició profunda de fills de Déu i germans.


El creient, en paraules del mateix Jesús, en l`Evangeli que hem proclamat, es nega a si mateix, pren cada dia la seva creu i el segueix.


No s`hi val imaginar una vida sense esforç, sense sacrifici, sense creu. Ja ho diu l`adagi popular: “¿A on aniràs bou que no llauris?”. La filosofia del venciment i del perdo, de la creu, es connatural a la vida del home sobre la terra.




Diumenge 12 durant l`any ( c ) 23-06-2013



Sant Pau diu als cristians de França, i amb ells a nosaltres: “Tots vosaltres perquè heu cregut sou fills de Déu en Jesucrist”.

La fe en Crist ens constitueix en fills adoptius de Déu. Sense aquesta condició no podríem dirigir-nos a Déu amb el nom i sentiment íntim de fills i germans. Sense la condició de fills de Déu no podríem trobar-nos identificats amb Crist del que tot ens ve. La Congregació dels fidels cristians no podria ser el nostre lloc. No podríem, tampoc, sentir, experimentar, de forma plena i eminent, l`exigència bàsica de fraternitat. La nostra reunió, la nostra Congregació no tindria com a centre, vida i presencia a Crist Ressuscitat i a Déu com a Pare.


En conseqüència de quant hem dit, la nostra filiació divina adquireix una dimensió col·lectiva, comunitària, social. Som fills de Déu, diguem-ho així, per dins i per fora, en la Congregació dels fidels y en les nostres relacions  familiars i socials.
La nostra filiació divina, compartida, ens porta a donar-nos, a descobrir-nos com a germans. Per lo tant el cristià no sols intenta viure en pau, sinó que, a la mesura de les seves possibilitats, es portador de pau; dins de la família, entre els veïns, en les diferents activitats diàries, dintre i fora. No es tracta de viure d`aparences, de paraules, d`eslògans, de predicaments. Ja es diu: “L`hàbit no fa al monjo”.


Evidentment es més fàcil revestir-nos amb l`hàbit de cristians que ser-ho en l`amor fratern, en la caritat i la justícia. Crist ens va dir que seriem jutjats no per les aparences sinó per la  veritat  del amor.

En aquesta línea sant Pau, després d`afirmar que l`arrel de nostra filiació divina radica en creure en Crist, acaba el fragment de la lectura d`avui, afirmant que es la fe en Crist la que ens agermana: “Ja no compta, diu, el ser jueu o grec,  esclau o lliure, home o dona. Tots sou una sola cosa en Jesucrist”





 Domingo 12 durante el año ( c ) 23-06-2013




San Pablo dijo a los cristianos de Francia, y con ellos a nosotros: “Todos sois hijos de Dios por la fe en Cristo Jesús”. He ahí el meollo de nuestra filiación.


La Fe en Cristo Jesús nos constituye en Hijos adoptivos de Dios. Sin esta condición no podríamos dirigirnos a Dios con el nombre y el sentimiento íntimo de hijos  hermanos. Sin la condición de hijos de Dios no podríamos encontrarnos identificados con Cristo de quien nos viene todo. La congregación de los fieles cristianos no podría ser nuestro lugar. No podríamos sentir, de forma eminente, la exigencia teológica de fraternidad. Nuestra reunión, nuestra congregación no tendría como centro, vida y presencia a Cristo Resucitado y a Dios como Padre.


En consecuencia de cuanto hemos dicho nuestra filiación divina adquiere una dimensión colectiva, comunitaria, social. Somos hijos de Dios, digámoslo así, por dentro y por fuera, en la congregación de los fieles y en nuestra relación familiar y social.


Nuestra filiación divina compartida, nos lleva  a darnos, a descubrirnos como hermanos. En consecuencia de todo ello, el cristiano no sólo intenta  vivir en paz, sino que, a la medida de sus posibilidades, es portador de paz: en el seno de la familia, entre los vecinos, en todos sus quehaceres diarios, dentro y fuera. No se trata de vivir de apariencias, de palabras, de eslóganes, de predicamentos. Bien se dijo que “el habito no hace al monje”.


Evidentemente es más fácil revestir-nos con el habito de cristianos que ser cristianos en el amor fraterno, en la caridad y en la justicia. Cristo afirmó que seremos juzgados no por la apariencia sino por la verdad del amor.


Por esto san Pablo después de afirmar que la raíz de nuestra filiación divina radica en creer en Cristo, termina,  el fragmento de hoy, diciendo que la fe en Cristo nos hermana: “Ya no hay, dice, distinción entre judíos y gentiles, esclavos y libres, hombres y mujeres, porque todos sois uno en Cristo Jesús”




Homilies redactades a partir d`altres predicades per el Dr. Francesc Tort i Mitjans, a Santa Maria del Mar de Barcelona, adaptades, ara, per Sant Pau del Camp de Barcelona.

lunes, 10 de junio de 2013

Dominica 11 durant l`any


Dominica 11 durant l`any © 16-06-2013

 

“Germans, sabeu que ningú no pot ser just perquè hagi complert les obres de la Llei sinó només perquè ha cregut en Jesucrist... Ja que Déu no hauria pogut absoldre ni un sol home, si calia haver complert les obres que mana la Llei”. Ens ha dit avui sant Pau en la  carta dirigida als cristians de Galacia,  l`actual França, i, amb ells, a tots nosaltres.

 

Aquest es el missatge de l`Apòstol. Devenim salvats no en virtut  de les nostres forces, sinó de la gracia salvadora que ens ve per haver cregut, per  creure en Ell.

 

La fe, en virtut de la gracia de la Salvació, no pot reduir-se  a sentiments  passatgers,  aliens a la realitat de cada vida. Identificats amb Jesús,  practicarem, per gracia, les obre pròpies dels salvats, dels redimits.

 

Sant Pau afirma, com hem vist,  “que Déu no hauria pogut absoldre ni un sol home, si calia haver complert les obres que mana la Llei”.

 

Tindrem sempre la temptació de definir les obres de la fe, llurs exigències, en el context socioeconòmic particular, de “les Lleis”, sense mes.  La teologia moral es podrà, en conseqüència,  veure de forma diferent  segons les coordenades de temps i espai en que vivim.

 

¿El concepte de pobresa es avui el mateix que ahir? “Cada terra fa sa guerra”es diu, en el sentit de que  no val per tots lo mateixa medicina, la mateixa llei.

.

En aquest context, si be el creient no podrà, no podrem deixar de tenir els nostres gens,   caràcter,  personalitat etc., l`identificació amb Crist, ens ajudarà, en conseqüència, a practicar la llei evangèlica pròpia i vàlida en cada circumstancia.

 

Quant realment vivim de la fe, creure en Crist ens constitueix en nova creatura, ens fa diferents. Sobre la nostra naturalesa, més o menys bona o dolenta, construïm un edifici nou, el del amor a Déu i al pròxim; el de  la justícia segons exigències diferents.

 

Enllaça, crec, amb la doctrina de sant Pau el verset del sal d`avui: “Feliç l`home a qui el Senyor no te en compte la culpa, que dintre seu ja no manté l`engany”. Fixem-nos en el sentit etimològic de les paraules o de la traducció emprada: “Feliç l`home a qui el Senyor no te en compta la culpa”. Aquest verset no diu: feliç el que no ha pecat, sinó feliç el que ha sigut perdonat.

 

Per altra banda, el salm continua amb l`exigència de la conversió, amb la resposta generosa al perdó de la gracia, quant continua dient: feliç l`home “que dintre seu ja no manté l`engany”.

 

El cristià que es regeix per la llei evangèlica de l`amor, una vegada s`ha donat compta de quina es la voluntat de Déu en cada cas, la seva vida “no manté, a consciencia, l`engany”.

 

No s`ens demana una perfecció impossible. Sí començar cada dia de nou, l` identificació amb Crist, sortint cada dia de “l’engany”.Confessar nostre pecat perquè, per la fe, en siguem absolts.

El legalisme, la contabilitat de les faltes, hi tindran poc a veure en la relació teològica de la gracia salvadora i la sincera voluntat de servir a Déu i als germans.

 

A algú li podria semblar que la doctrina de sant Pau, que avui glossem,  no es conforme amb els conceptes antics. La carta de sant Pau  fa quasi dos mil anys que va ser escrita. Les importants afirmacions que en ella fa, devenen provenir d`una doctrina originaria, de sempre, al marge dels temps i els espais.

 

Es Déu qui perdona i qui salva, a nosaltres s`ens demana sortir de l`engany de la negació del amor.

            (Seguirà l`homilia en castellà).  

 Homilies a partir d`altres predicades per el rector de Santa Maria del Mar de Barcelona Dr. Francesc Tort, adaptades, ara, per Sant Pau del Camp

 

 

 

jueves, 6 de junio de 2013

Primera Comunión 9-06-2013


                 Primera Comunión 9-06-2013

 

Nos hemos congregado para gozar y celebrar juntos, la presencia de Jesús Resucitado.

Destacan  en nuestra congregación este grupo de 10 niñas y niños, de Barcelona, Filipinas, Ecuador, Chile, Roma, que con alegría, compartida por padres, abuelos, hermanos, familia,  Catequistas i Comunidad Parroquial, haréis vuestra Primera Comunión.

 El Bautismo nos constituyó en Hijos de Dios, miembros del Cuerpo Místico, de la Iglesia, de la familia de los cristianos. ¿Recordáis haber visto fotos de vuestro Bautismo?... ¿Quiénes os llevaron a bautizar?... ¿Qué papel, que misión, tuvo cada uno, con vosotros, en aquel acto?... Tu que levantas la mano, di…

Si, por medio de vuestros padres y padrinos, profesasteis la fe cristiana. Después lo haremos todos de nuevo con vosotros, quizá con el mismo cirio que fue utilizado el día de vuestro Bautismo.

¿A ver quien me responde? ¿Qué nos cuenta el evangelio de hoy? ¿Qué que hizo Jesús?... ¿Qué móvil tuvo Jesús junto con resucitar aquel joven? ¿Cuáles creéis fueron los móviles de Jesús en sus milagros? A ver quien responde: …. Si, por un lado mostrar su poder divino, y por otro, hacer el bien, consolar, ayudar, alimentar, defender, amar.

 ¿Procuráis vosotros hacer el bien? ¿En qué, cómo lo hacéis?...Esta semana el papa Francisco exhortaba, a los que le oían en la Plaza de San Pedro, a que no se tiraran los alimentos a la basura. ¿Qué dijo el Papa? Os lo diré: Que los alimentos que desaprovechamos, que tiramos, los quitamos a los pobres, a los que los necesitan. Es esta una doctrina antigua en la Iglesia que afirma que aquello que a mi me sobra, ya no me pertenece, es de los pobres, es patrimonio de los que necesitan.

 El Papa también se refirió a la ecología, a la defensa de la naturaleza, de los productos alimenticios naturales etc. Se dedujo, sobre todo  de sus palabras, que la ecología mayor es la bondad, la justicia, el amor.

¿Quién es vuestro prójimo? Jesús nos dice que debemos amarnos los unos a los otros. ¿Hay un orden de primacía en el amor?... A ver si os atrevéis a decir quien es vuestro prójimo: primero, segundo, tercero etc.

Os pregunto ahora: ¿Qué haréis para que esta Comunión, y la doctrina del amor al prójimo, tengan un mañana, para que no se reduzca a un hecho aislado de vuestra visa? A ver qué me decís, dime tú…

Podríamos decir que esta Comunión tendrá un mañana cuando a partir de este domingo procuréis reuniros en Comunidad para seguir comulgando y al salir del templo practiques, con obras, el amor. 

 ¿En qué consiste amar?: En creer en Jesús y descubrirlo  en los padres, familia,  vecinos, compañeros de colegio, de estudio, de trabajo, de vida social etc. etc.

 Aunque adultos, nosotros ahora,  fuimos niños. Todos pasamos por esta edad feliz en a que las cosas no se habían, todavía, devaluado, nuestra mirada era más limpia, más incontaminada, más cristiana.

¡Qué esperanza! ¡Que suerte! Vosotros niñas y niños no estáis, todavía, maleados por el mundo en que vivimos. Aún tenéis claro el concepto  de qué es ser  bueno, justo, caritativos, de amar a los padres,  de ayudar a los pobres y necesitados, a los ancianos etc. etc. Aun no se han devaluado tampoco en vosotros los valores de la amistad, de la fidelidad, de la verdad.

¿Procurareis ser siempre así?