Conversió de Sant Pau 25-01-2013

 

Fidels que us heu congregat per invocar l`intercessió de Sant Pau.

 

Membres del Consell Pastoral i d`Economia

 

Estimada presidenta de la Confraria de Sant Pau i Sant Galderic, Rosa Maria Vilanova. Prohoms de la junta directiva i confrares que l`any passat inaugurareu, tal dia com avui,  aquesta confraternitat.

 

 Capella de Música de Sant Pau del Camp.

 

 Germans tots.

 

Sant Pau. Al meu entendre es l`apòstol que tingué major influencia en els inicis del cristianisme. Pau, cridat a última hora, es convertí, quasi, en la clau de volta  de l`Església mes Primitiva.

 

Quant la litúrgia i l`historia parlen de sant Pere, s`uneix, quasi sempre, a ell, Pau, com si no pogués deslligar-se l`acció primada de Pere, de Pau, com si, en la praxis real dels carismes eclesials primitius, no fos fàcil citar a Pere sense Pau i a Pau sense Pere.

 

La primera lectura, fragment dels Fets dels Apòstols, relata l`episodi i gènesis de la conversió de Pau. Perseguidor de bona fe del cristianisme, per considerar-lo desviació del judaisme, va escoltar  aquell:  “Jo soc Jesús a qui tu persegueixes”.

 

A partir de tota la trajectòria pastoral i humana de Pau s`evidencia en ell un caràcter, recte,  fort, apassionat, compromès, valent, capaç de  no defallir.

 

 

La Conversió de sant Pau, que celebrem, va suposar un abans i un després en el devenir de l`Església de Jesús. Coneixedor de les Escriptures, amb el grau de Rabí, Mestre, va aconseguir,  infatigablement, organitzar el cristianisme naixent.

 

 Pau va propicià per l`Església naixent l`estructura rabínica de les sinagogues, que, en la practica cristiana es concretà en la comunitat dels preveres. L`historia mostra com l` organització eclesial dels primers segles es conformà a semblança de les comunitats monàstiques.

 

De temps immemorial es va erigir, en aquest mateix sol, un temple dedicat a sant Pau, potser en memòria o recordança del seu anunciat viatge a les nostres contrades. Temple confiat des de el segle X a l`ordre  benedictina

 

La  comunitat de l`actual parròquia de Sant Pau del Camp, es congrega cada diumenge a celebrar l`Eucaristia. Alguns barcelonins, y també turistes, coneixedors de l`historia antiga i singular d`aquest lloc sagrat, i temple romànic, s`ajunten a les nostres congregacions.

 

L`Apòstol Pau pot ser invocat en gran varietat de necessitats i circumstancies de la nostra vida particular, eclesial i social.

 

Pau pot ser invocat per els Mariners: el mar fou, quasi, la seva ruta més freqüent, en la mar va passar perills de tota mena, fins a naufragar varies vegades.

 

Pau pot ser, també, invocat per els Empresonats, ell ho va ser per Crist.

 

 

Pot ser invocat per els condemnats a mort, ell va ser executat.

 

Pot ser invocat per els que en qualsevol circumstancia sofreixen violència, robatoris, agressions, desprestigi social, ell les va patí.

 

Pau pot ser, també, invocat per els pastors de l`Església que malden poder donar e incrementar la vida cristiana de les seves comunitats.

 

Havent sant Pau passat llargues nits perdut en el mar, sacsejat per tot  tipus d´ adversitats, conservà la salut mental. Serà per això que, de temps immemorial, son molts, d`aquí o de fora, pròxims o llunyans, que avui s`acosten a Sant Pau del Camp, a demanar  la salut mental per ells mateixos o per llurs familiars. També  per donar a sant Pau gracies per les curacions i dons rebuts.

 

 Continua, aquí, la tradició particular, del “Llibre de Sant Pau”. Si  fins ara el dit “Llibre Paralitúrgic de Sant Pau” sols es col·locava  sobre l`alta en les misses celebrades en la festa de la Conversió de Sant Pau, pensem que també pot ser pastoralment bo repetir aquest acte i signe en les diverses solemnitat de l` any Litúrgic per continuar pregant per les intencions en el “Llibre” significades.

 

Segles enrere la comunicació e informació dins de l`Església es realitzava a partir de les Ordres Religioses, dels predicadors, de les missions. Fou a partir d`elles que la tradició d`invocar a Sant Pau, en aquest Monestir, prengué volada.

 

 

 

 

 

 D`arreu, sobre tot de pobles i contrades pròxims, tal dia com avui s`uniren aquí peregrinacions demanant l` intercessió del gran Apòstol, per la curació i millora de les  diverses enfermetats o crisis mentals de tant complexa diagnòstic i curació.

 

Havent variat tant els mitjans de comunicació, la quantitat inabastable d`informació, el nombre d`habita’ns, la complexitat dels trasllats, quant teòricament son més fàcils, tot explica que la dita tradició vagi perdent força.

 

Continuem donant testimoni  de la nostra fe, de maldar per la caritat i la justícia, d`unir-nos i enllaçar-nos tots els que aquí ens congreguem.

 

 Seguim fidels, també, a la  fe i l`historia, segles ha arrelada  en aquest temple mil·lenari, lligat, entre d`altres tradicions, al Camí de Sant Jaume i a la recordança de Sant Galdaric, primer patró de la Pagesia dels antics països occitans, quines despulles  foren traslladades a aquest sant cenobi amb gran solemnitat etc.

 

 

Dr. Francesc Tort Mitjans, rector de Sant Pau del Camp

 

 

 

                     Epifania 6-01-2013

 

Els Mags d`Orient, que avui la Tradició contempla plens d`alegria, per haver, finalment, trobat el Messies, en l`Estable de Betlem, feliç meta del seu viatge i del seu esforç, eren astrònoms de professió, el seu llibre principal era l`Estelada. Per ells l`anunci del naixement de Crist es configurà, es relacionà, amb el signe d`una estrella.

Déu es serveix sempre de la nostra manera de ser, de la nostra situació, cultura, simbologia, interessos i circumstancies, per revelar-se.

Cada persona, en la catolicitat de la manifestació del Senyor, te la seva singular i personal Epifania. Una Estrella, una doctrina; un fet personal, familiar o social; en el context de la nostra edat, ofici, interessos... ens trobem orientats, s`ens marca el camí, s`ens anuncia en quin Betlem trobarem a Crist.

Si be tots som cridats, a través d`una adequada Estrella, a descobrir la veritat de Déu, ans d`arribar al esclat joiós de la fe, hom podrà passar per les crisis del dubte.

En qualsevol camí ens trobem, àdhuc amb la voluntat d`encercar, en la confluència de rutes diferents, en perill d`errar, de desorientar-nos.  També s`ens pot amagar l`Estrella i seguir una mica a les palpentes, com els succeí als Mags.

Ells superaren la prova, no defalliren. Seguiren cercant l`Estelada, donant valor a la primera crida, a la primera manifestació. Finalment aquell signe, per ells tant fort i decisiu, aquells arguments, aquelles Escriptures conegudes, s`imposaren de nou. Premi, i gràcia, a la perseverança, a la fidelitat.

La trobada de Jesús es la fe, do sobrenatural, que mira a les essències, com a do infós a l`ànima des de el Baptisme  real o de desig. Aquesta  fe infosa arriba al seu esclat, quant, resulta, ja, ser coneguda i assolida intel·lectualment.

Aquest estadi de la fe se la coneix, teològicament, amb el nom de fe reflexa, això es, que la gràcia que era infosa, ja s`ha reflectit, com en un mirall imperfecte, a  les nostres facultats intel·lectuals de coneixement i d`acceptació conscient.

Al referir-nos a la fe dels Mags d`Orient no mirem tant a les essències, del tot imperceptibles, per ells i per nosaltres, sinó a l`Estrella, com un fet experimental, con un argument, com una doctrina coneguda, acceptada i, per ells, seguida.

Quant afirmem que tenim fe, o ens atrevim a  referir o comentar que aquell o aquella son creients, o no, no podem pas arribar-hi entrant al nivell íntim de la fe infosa.

La tradició dels Mags d`Orient, sols la podem analitzar des de el fet, visible,  d`haver arribat ells, i en conseqüència aplicant-ho també a nosaltres, a Betlem, al Jesús de la nostra fe.

Nosaltres sols podem mesurar una mica la fe, nostra, i la dels altres, a través de fets externs, visibles: Quant ens hem interessat per descobrir l`Estrella de Jesús i la seguim en la Congregació dels Fidels, quant valorem els Sagraments.

La tradició parla que els Mags oferiren a Jesús  or, encens i mirra.  l`or de la nostra conducta creient, de descobrir a Jesús també en els germans. L`encens signe d`adoració, de pietat, de servei. La mirra del sacrifici  per arribar i mantenir-se ferms en la fe.

 

                     Epifanía 6-01-2012

 

Los Magos de Oriente, que hoy la Tradición contempla llenos de alegría, por haber, finalmente, encontrado al Mesías, en el Establo de Belén, feliz meta de su viaje y de su esfuerzo, eran astrónomos, su libro principal eran las estrellas. Para ellos el anuncio del nacimiento de Cristo se configuró, se relacionó con el signo de una estrella.

Dios se sirve  de nuestra manera de ser, situación, cultura, valores, simbología, intereses y circunstancias, para revelarse.

Cada persona, en la catolicidad de la manifestación del Señor, tiene su singular, personal Epifanía. Una Estrella, una doctrina, una profesión; un hecho personal, familiar o social; en el contexto de nuestra edad, intereses, etc.,  nos encontramos orientados hacia un camino que se convierte en anuncio o ruta segura sobre  en que Belén, en que lugar encontraremos a Cristo.

Si bien todos somos llamados, a través de alguna adecuada Estrella, a descubrir la verdad de Dios, antes de llegar al estallido gozoso de la fe,  podremos pasar por la crisis de la duda.

En cualquier andar, incluso con la voluntad de acertar, nos vemos abocados en la confluencia de caminos distintos, con peligro de perderse, de desorientarnos. La Estrella puede esconderse y seguir, algún trecho, casi perdidos, tal como les sucedió a los Magos.

 

Ellos superaron la prueba, no desfallecieron en el intento de llegar a Cristo. Mantuvieron la esperanza de encontrar de nuevo la Estrella, el camino cierto, la primera manifestación. Finalmente aquel signo, para ellos tan fuerte y decisivo, aquellos argumentos primeros, aquellas Escrituras conocidas, se impusieron de nuevo. Premio, gracia a la perseverancia, a la fidelidad.

El encuentro de Jesús es la fe, don sobrenatural, que mira a las esencias, como don infuso en el alma desde el Bautismo real o de deseo. Esta fe infundida en el alma, puede pasar al campo experimental,  al estadio de lo conocido.

A este estadio de la fe se la define, teológicamente, con el concepto de fe refleja, esto es, el don franquea el primer paso, de fe infusa, para llegar al segundo de la fe refleja. Esto sucede, cuando la fe, con la ayuda de la gracia, empieza a reflejarse, como a través de un espejo imperfecto, en nuestras facultades intelectuales del conocimiento. Confluye, asimismo, en este proceso, la gracia o virtud  de la voluntad para  su aceptación consciente.

Al referiros a la fe de los Magos no nos quedamos o miramos sólo a las esencias, a lo imperceptible,  sino a lo visible, a lo reflejo, a la Estrella, como un hecho experimental, como un argumento, como una doctrina conocida y, por ellos, aceptada.

Cuando afirmamos que tenemos fe, o nos atrevimos a entrar, referir o comentar que aquel o aquella son creyentes, o no, nos situamos fuera del nivel íntimo y esencial de la fe infusa.

 

La tradición de los Magos de Oriente sólo puede ser analizada, por nosotros, a partir del hecho concreto y visible, de haber llegado ellos, o si hablamos de nosotros, también, a Belén, al Jesús de nuestra fe.

Sólo podemos medir un tanto nuestra fe, y la de los demás, a través de hechos externos, visibles: Cuando habiéndonos interesado por descubrir la Estrella de Jesús, resulta que manifestamos haberla encontrado en la práctica de la Congregación de los Fieles, o en la recepción de los Sacramentos.

La tradición refiere que los Magos ofrecieron a Jesús oro, incienso y mirra. El oro de nuestra conducta creyente. El incienso signo de adoración, de piedad, de amor a Jesús y a los hermanos. La mirra del sacrificio necesario para llegar a Jesús y mantenerse firmes en la fe.

 

Homilies en Castellà i català fetes a partir d`altres predicades per Mn. Tort a Santa Maria del Mar de Barcelona, abreujades, ara, per Sant Pau del Camp.                   

         

                Dr. Francesc Tort Mitjans