sábado, 2 de febrero de 2013

Dom. 4ª (C) Cat. Cast. 3-02-2013


Dominica 4 durant l`any ( C ) 3-02-2013

A- El Senyor  encoratja a Jeremies: “Avui faig de tu una ciutat inexpugnable, una pilastra de ferro, una muralla de bronze... T`assaltaran però no et podran abatre, perquè jo et faré costat...”.

La vida del home sobre la terra mai  pot assimilar-se a una ciutat fortificada, a una muralla de bronza en  que sentir-nos  segurs e intocables. Les nostres estratègies es queden curtes en relació a la força del Totpoderós. Val mes l`ajut del Senyor, el “jo et faré costat”, que  confià en els ajuts humans, que si be poden ser útils i no es deuen menysvalorar, de fet, però, no son decisius.

 La força tant desitjada, la tenim en la muralla  de la Providència de Déu:  “T`assaltaran però no et podran abatre, perquè jo et faré costat per alliberar-te”.

B- “Sigueu el meu castell de refugi, la meva roca salvadora. Déu meu traieu-me de les mans del injust”, del Salm, lliga be amb l`afirmació inequívoca de que ens cal, en qualsevol circumstancia, el “costat” del Senyor.

Moltes vegades hem de fer front a influencies injustes dels poderosos. L`assetjament de l`injust, l`injustícia, els podem trobar  arreu.  També nosaltres hem d`examinar-nos a vera si som o no justos, si manipulem o conspirem amb males arts. ¿Com esperaríem que el Senyor ens “faigi costat” contra els enemics, si nosaltres fóssim també  injustos amb els germans?.El perdó ens es  exigit, la veritat no cal negar-la, però no  deu enterbolir els sentiments del cor, una cosa no treu l`altra.

C- Seguint  l`Escriptura ens trobem amb el cant al amor, a la caritat. El fragment de la carta de sant Pau als Corintis, es escollit, sovint, per els nuvis en  el dia del seu casament: “Si no estimés valdria tant com les campanes que toquen o els platerets que dringuen”. ¡Quantes vegades ha ressonat en aquest temple mil·lenari aquest cant fonamental!

San Pau parla de l`amor que es manifesta i concreta en fets: “El que estima es pacient, es bondadós; el qui estima no te enveja, no es presumit ni orgullós... ho suporta tot”. Es a aquest amor del que afirma:  “No pasarà mai”.

 L`amor contrastat, tant dins del matrimoni com fora, no es redueix a  “campanes” o a “platerets”. Ells poden  ajudar  als fidels a congregar-se i a trobar-se be en la celebració, però  la veu autentica es la Congregació dels Fidels, en si mateixa, es la litúrgia, l`Eucaristia, la caritat, la fraternitat.

 C,2- Sant Pau enceta, a continuació, un altra tema, que, de passada, pot aplicar-se també als nuvis, esposos, i a tots, en el sentit de que no resulta fàcil mantenir-se fidels a l`amor quant aquest també es quelcom imprecís. L`amor copsat, acceptat, viscut, en la dificultat, imperfecció implícita en el :  “De moment coneixem com si veiéssim poc clar una imatge reflectida en un mirall”, podrà il·luminar-se, aclarir-se a través de la gracia sacramental.

La fe  reflectida en l` enteniment del batejat, si be gaudeix de la  de l`autoritat de Jesús, en qui es funda, mai pot arribar a adquirir, en el nostre intel·lecte, aquella  claredat i nitidesa, incontrastable, pròpia  d`una operació matemàtica.

Veure, discernir, l`imatge del mirall, la visió del Crist Històric, la Doctrina Cristiana,  l`Historia de la Salvació  pressuposa cert esforç, adequat a cada batejat en les coordenades de temps i espai.

Per mes que sempre serà certa l`afirmació de Pau: “De moment conec només amb part, després coneixeré del tot” Amb la força del Senyor, present entre nosaltres, el “de moment”, en la  Congregació Fidels, en el transit, pren un ritme més viu i consolador.

Amb la presencia de Jesús Ressuscitat   ens sentim més coratjosos  a estimar-nos, a fer-nos sol.lidaris de les necessitats llurs, de pregar els uns per els altres, també per els nostres difunts etc.

 D- El diumenge passat, en la primera pagina de l`Evangeli de sant Lluc,  llegíem que ell  aniria referint fidelment quant Jesús va dir i va fer.

Si be es  difícil descobrir la realitat final en  l`esbós d`un artista,  ja les primers pinzellades del Evangeli senyalen i anuncien lo que podrà  arribar a ser l`obra final.

El fragment d`avui ens situa en que la vida de Jesús, Messies,  Fill de Déu, fou profèticament anunciada  en el Antic Testament i que  llur compliment,  es va actualitzant dia a dia en el Nou.

L`objectiu de tots els Evangelis i dels Fets dels Apòstols es que,  a partir del coneixent del Crist Històric, com mirall, arribem, amb la gracia baptismal, i amb esforç, al  Crist de la nostra fe.


Dominica 4 © 3-02-2013

 A- El Señor advierte a Jeremías: “…Mira: yo te convierto hoy en plaza fuerte, en columna de hierro, en muralla de bronce, frente a todo el país… Lucharan contra ti, pero no te podrán…”.

 La vida del hombre sobre la tierra no puede asimilarse a residir en “una plaza fuerte”, dentro de una “muralla de bronce” en que sentirnos seguros e intocables. Nuestras estrategias se quedan cortas en relación a la fuerza del Todopoderoso. A todas luces es mejor confiar en Dios. Las complicidades humanas en el mejor de los casos, si bien pueden sernos útiles y no hay porque minusvalorarlas, de hecho, empero, ellas solas no son decisivas.

La fuerza decisiva está en la muralla de la Providencia de Dios: “Lucharán pero no te podrán”.

B- “Se tu mi roca de refugio, el alcázar donde me salve, porque mi peña y mi alcázar eres tu, Dios mío, líbrame de la mano perversa”, del Salmo, enlaza bien con la afirmación inequívoca, de que en toda circunstancia nos vale más la ayuda del Señor implícita en el “no te podrán”.

Muchas veces hemos de hacer frente a las influencias de “la mano perversa”. También nosotros debemos examinarnos a ver si somos o no buena gente, si manipulamos o conspiramos con malas artes. ¿Cómo esperaríamos que el Señor nos sacara de las manos perversas, si nosotros fuéramos también injustos con los hermanos? El perdón nos es exigido, la verdad no debe negarse, pero no debe enturbiar los sentimientos del corazón, una cosa no quita la otra.  

C- Siguiendo la Escritura nos encontramos con el canto al amor, a la caridad. El fragmento de la carta de san Pablo a los Corintios, es escogido, frecuentemente, por los novios en el día de su matrimonio: “Ya podría yo hablar la lengua de los hombres y de los ángeles; sino tengo amor no soy más que un metal que resuena o unos platillos que aturden”. ¡Cuantas veces ha resonado este texto paulino en este templo milenario!

San Pablo habla del amor que se manifiesta y concreta en hechos: “El amor es comprensivo, el amor es servicial y no tiene envidia… Disculpa sin límites, aguanta sin límites. El amor no pasará nunca”.
San Pablo continua con otro tema que, de paso, puede aplicarse también a los novios, esposos y a todos, en el sentido de que no resulta tampoco fácil mantenerse fiel al amor cuando éste resulta ser, también, algo impreciso semejante a su afirmación: “Ahora vemos como en un espejo de adivinar…”.

La fe reflejada en el entendimiento del bautizado, si bien se funda en la autoridad de Jesús, nunca puede llegar a adquirir en nuestra percepción aquella claridad y nitidez, incontrastable, propia de una operación matemática.

Ver, discernir la imagen del espejo, la visión del Cristo Histórico, la Doctrina Cristiana, la Historia de la Salvación, presupone cierto esfuerzo, adecuado a cada bautizado en las coordenadas de tiempo y espacio.

Por más que siempre será cierta la afirmación de Pablo “ahora vemos como en un espejo”, con la fuerza del Señor, presente entre nosotros, el “ahora”, sitos en la Congregación de los Fieles, en el tránsito, toma una fuera mayor.

Con la presencia de Jesús Resucitado nos sentimos más animosos a amarnos, a ser solidarios los unos con los otros, a rogar por nuestras necesidades, también por nuestros difuntos.

D- El domingo pasado en la primera página del Evangelio de san Lucas, leíamos que él iría refiriéndonos fielmente quanto Jesús dijo e hizo.

Si bien resulta difícil describir la realidad final en el esbozo del artista, ya las primeras pinceladas del Evangelio señalan i anuncian lo que podrá llegar a ser la obra final.

El fragmento de hoy nos sitúa en que la vida de Jesús, Mesías, Hijo de Dios, fue proféticamente anunciado en el Antiguo Testamento y que su cumplimiento se actualiza día a día en el Nuevo.

El Objetivo de todos los Evangelios y de los Hechos de los Apóstoles es que, a partir del conocimiento del Cristo Histórico, como espejo, lleguemos, con la ayuda de la gracia bautismal, y con esfuerzo, al Cristo de nuestra fe.

  Homilia feta a partir d`altres del sicle C predicades per Mn. Tort a Santa Maria del Mar de Barcelona, adaptada, ara, a Sant Pau del Camp