domingo, 16 de diciembre de 2018

Rememorant... el Consulat del Mar

30/01/1987 - Signatura de la Constitució del Patronat de Santa Maria del Mar. Acte presidit pel Secretari de la Cambra, el Sr. Josep M. Calpe i Ibarz; promogut pel Doctor Francesc Tort, rector de Santa Maria del Mar; i celebrat a la Sala Magna de la Llotja de Mar.


Els membres del Patronat de Santa Maria del Mar eren:

Sr. Pere Acarín. President del Mercat Carni-Ramader.
Sr. Josep Mª Antunez. Director General de la Societat Rectora de la Borsa de Valors de Barcelona.
Sr. Antonio Algueró Algueró. President del Gremi d`Industries Gràfiques.
Sr. Ramón Aramón i Serra. Secretari del Institut d`Estudis Catalans.
Sr. Jaume Armengol i Calvet. Promotor dels nous gotjos de Santa Marta.
Sr. Joan Bassegoda i Nonell. Arquitecte de la Basílica i Catedràtic de l`Escola d`Arquitectura.
Sra. Rosa Blanqué i Villalonga. Confraria de Santa Marta d`Hostalers i Taverners.
Sr. Agustí Bonavia i Pérez. President del Consell Coordinador de Distribuïdors Majoristes d`Alimentació de Catalunya.
Sr. Josep M. Calpe i Ibarz. Secretari General de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Secretari del Patronat de Santa Maria del Mar.
Sr. Àngel Calzado de Castro. Secretari General de la Federació Internacional de Hockey. Vinculat a Santa Maria del Mar.
Sr. Rafel Cano i Cano. Secretari del Consell Pastoral de Santa Maria del Mar.
Sr. Aureli Casabona i Bel. Vicepresident de la Llotja de Cereals de Barcelona.
Sr. Josep Casals i Rubies. Membre de la Junta del Futbol Club Barcelona..Sr. Francesc Castellví i Llatas. President del Gremi d`Industrials oliaires de Barcelona.
Sr. Josep Catà. President de la Federació Catalana d`Industrials Oliaires.
Sr. Joan Clos i Matheu. Regidor-President del Districte I. Ajuntament de Barcelona.
Sr. Antoni de P. Escura i Viñuela. Cònsol Major del Consolat de la Casa Llotja de Mar.
Sr. Joaquim Ferrer i Roca. Ex Conseller de Cultura.
Sr. Joan Gaspart i Bonet. Cambra de Comerç, Prohom Confraria de Santa Marta d`Hostalers i Taberners.
Sra. Enriqueta Girona. Benefactora de la Basílica.
Sr. Enric Gispert i Fabrés. Mestre de Capella de Santa Maria del Mar, de la Vint-i-cinquena.
Sr. Friderik Lutken. Prohom de la Confraria de la Santa Creu. Cònsol General de Noruega a Barcelona.
Sr. Joan Melcior i Deulonder. Secretari de la Confraria de Santa Marta d`Hostalers i Taverners i del Gremi de la Restauració.
Sr. Mateu Molleví Rivera Prohom en Cap de la Confraria de Santa Marta d´Hostalers i Taverners.
Sr. Joaquim Monzó Verge. Cònsol d`Hondures. Vinculat a Santa Maria del Mar.
Sr. Joan Serra i Brujas. De la Junta d`Obra de Santa Maria del mar i de família històrica benefactora de la Basílica.
Sr. Joan Uriach i Marsal. President de la Fundació Uriach.


Fotografies de la signatura del Patronat. Signatura realitzada a la Sala Magna de la Cambra de Comerç de la Llotja de Mar:

 30/01/1987 - Signatura de la Constitució del Patronat de Santa Maria del Mar. 

 El Sr. Josep M. Calpe i Ibarz, Secretari General de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i Secretari del Patronat de Santa Maria del Mar, a càrrec de les signatures. A l'esquerra, el Doctor Tort.

 Signa el Sr. Enric Gispert, Mestre de Capella de Santa Maria del Mar.

 El Sr. Joan Bassegoda i Nonell. Arquitecte de la Basílica i Catedràtic de l`Escola d`Arquitectura.

 Signa el Sr. Agustí Bonavia i Pérez, President del Consell Coordinador de Distribuïdors Majoristes d`Alimentació de Catalunya.

 Signa el Sr. Aureli Casabona i Bel. Vicepresident de la Llotja de Cereals de Barcelona.

 El Sr. Josep Catà, President de la Federació Catalana d`Industrials Oliaires.

Cada un dels importants membres del Patronat començà en el seu moment a moure’s a favor de Santa Maria del Mar en els camps de la seva influència. Com a conseqüència immediata s'aconseguí el conveni de restauració integral del temple de Santa Maria del Mar amb el B.H.A. , la Generalitat i la Parròquia. En aquest context el Dr. Sr. Joan Uriac i Marsal en motiu dels cent cinquanta anys dels Laboratoris Uriach s`oferí per sufragar la restauració del Orgue Menor. Consultat el B. H. A. no s`admeté el nou espònsor i la Fundació Uriach finança integrament l`Historia de Santa Maria del Mar que es publicà, per separat, en català, castellà, angles, alemany i japonès. En aquest mateix context de promoció de Santa Maria del Mar, coma monument, també com a centre de culte, sorgí l`idea de que el temple fos proposat a la UNESCO perquè fos proposat, junt amb altres monuments de Barcelona, com Drassanes i Palau de la Música, com a monument de l`Humanitat, a que es refereix la carta següent.

Des de 1985 vaig presidir l`Eucaristia de Sant Marc patró de la Cambra de Comerç, Industria i Navegació. Al cap vespre anava a la Cambra i Llotja i en un acte solemne rebia el jurament dels nous consols dels Consolat del Mar. Els primers anys, com aquest del 24 de març de 1987 presidit per el Sr. Josep Mª Figueras, president de la Cambra, jo, com a rector de Santa Maria del Mar, rebia el jurament sense intervenció del conseller de Justícia de la Generalitat. Més tard el dit jurament es feu davant dels dos, La Consellera, en aquell cas, i un servidor.

 Cambra de Comerç, 24/04/1987. Vigília de Sant Marc, el seu patró.



Parlaments previs al lliurament dels Cònsuls nous d'aquell any 1993. Parla el Sr. Antoni de P. Escura i Viñuela, Cònsul Major del Consulat del Mar.

La figura del Sr. Figueras i el seu record em porta a publicar, seguidament, l`homilia que vareg predicar a Santa Maria del Mar en motiu de la seva mort el 30 de març de 1994. Previ a l'acta tingué una entrevista amb llurs fills.



HOMILIA EN LES EXÈQUIES DEL EXCM. SR. JOSEP Mª FIGUERAS I BASSOLS
L`Excm. Sr. Dr. Josep Mª Figueras i Bassols va néixer a la ciutat de Barcelona el 18 de desembre de 1929 on va morir el 30 de març de 1994. Major de cuatre germans, estudià en l`Escola Virtelia, cursà seguidament la carrera de Dret i Ciències Polítiques a l`Universitat de Barcelona, passant després a George-Town, USA. En el 1954 va contraure matrimoni amb la Sra. Virginia Costa, els seus fills Bruno, Virginia, Carlos, Romàn i Verta.
El Sr. Josep Figueres entrà en l`historia com un dels personatges més destacats e influents de la vida social, econòmica i política de Catalunya, Espanya i Europa. El seu tarannà obert, penetrant i respectuós el portà albirar lo bo i millor de cada persona i poar-hi llurs virtualitats. Aquest talen de líder el rodejà d`òptims col•laboradors. Les dificultats inherents a les seves altes responsabilitats lluny d`inhibir-lo l`esperonaren sempre. L`interessaren totes les maneres i filosofies de viure, pensar i organitzar-se. El captivà l`Historia, la literatura, la música, les arts plàstiques etc., també la naturalesa i l`esport.
No es estrany, dons, que persona de tant eminents qualitats assolis, en les peculiars coordenades del temps i espai, càrrecs de la màxima rellevància, com, entre d`altres, el de President de la Cambra de Comerç, Industria i Navegació de Barcelona, entitat vinculada a Santa Maria del Mar lo que el portà a mantenir la millor relació amb aquesta Basílica i amb mi mateix. Durant els dotze anys del seu mandat estel•lar la Cambra assolí metes tant importants com, entre d`altres, que els arbitratges del Consolat del Mar recuperessin el reconeixement legal que anys enrere havien perdut.
El Sr. Figueres destacà, també, de portes endins, en el si de la seva família, en les relacions amb la seva esposa Virginia i els seus fills. Fou un espòs i un pare “fascinant”, com afirmen els seus fills, que va sapiguem donar-se a si mateix excel•lint en el difícil arts d`arts, educar. La seva principal influencia educativa en el si de la família fou predicar amb l`etjemple de treball, respecte, prudència, d`insinuacions oportunes etc. aconseguint, en tot moment, una família ben unida.
“El Senyor es bo amb els qui hi confien, amb tots quells que el cerquen. Es bo d`esperar silenciosament la salvació del Senyor”, hem llegit en la primera lectura. Aquesta cita resumeix l`esperit de recerca, el delit de llum, de veritat, de certesa, de racionalitat, del esperit selecte del nostre germà Josep Mª.
Si be un dels consentiments més universals, vius en tots els temps, llocs, cultures i religions es la vida futura, més enllà de la mort, aquesta seguretat i certesa absolutes es veu emboirada per diverses raons. Mancats de les respostes adequades, als diversos nivells d`intel•ligència e imaginació, sobre el nostre origen i fi, son molts els que confien en el Déu que no veuen i en la vida futura que no comprenen. El dubte es una expressió, una forma de fe, de vida intel•lectual profunda, i, àdhuc, de lògica quant tots, de fet, ens movem, naveguem per el mar de la religió i del pensament, amb vaixells inconsistents, insegurs.
Es veritat que cal pendres seriosament la vida, però, potser, donem massa importància al cos com a tal, a la vida humana, a la societat. En el fons, almenys durant uns anys de la vida, i alguns sempre, ens creyem quasi creadors i no ens donem conte de que el nostre cos es pot considerar com a simple rèplica de l`esperit. Vivint en el cos, arribem a afirmar tant el nostre esser material que no podem, quasi, comprendre com es pot veure sense ulls, sentir sense orelles, pensar i recordar sense cervell. Lo normal i millor seria poder gaudir, sense l`instrument material del cos, de tot allò que es realment existent fora d`ell, que continua també fora de nosaltres quant s`entelen els nostres ulls humans a causa de l`enfermetat, vellesa o, be, de la mort. Des de aquest punt de vista, que no se sustenta en la metodologia científica, les necessitats del cos serien simples imperfeccions i la seva consecució suplències de l` esperit.
Si hom no Elvira, o no admet, l`existència de camins més lligats a l`imaginació que a la raó, quant s`ens desfà aquesta casa terrenal, quant les nostres facultats minven, situats en un medi que no podem comprendre del tot, ens pot invadir una certa angoixa. Havíem donat tanta importància al cos, ens havíem sentit tant decisius, havíem intervingut, desvagades amb tanta força, en el devenir de les coses, que no ens hauríem donat comte que, si tot acabés en la mort, la vida seria com un joc que governa l`atzar, com un somni sinó advertíssim o no admetéssim de que, tota vida, lluny de respondre a una casualitat, es una providència, que venim de Déu i a Ell retornem.
Tot el nostre passat, ni que encara l`anéssim guardant en la memòria, o s`ens fes ressò l`anàl.lisis històric, hauria mort si no hagués quedat imprès, asegurat, cert, en Déu. Els pensaments, els designis d`alt abast, les accions, els impulsos del cor del nostre estimat Sr. Josep Mª Figuera, la recerca de la veritat, l`esperar silenciós, tot hagués ja finit, mort, acabat, si Déu no en fos el garant etern. Ell, ara, està en el Déu, Ser Sobrem, que va cercar en la penombra, en la foscor, el dubta, i amb Déu gaudeix de tots els bens, els del seu passat i el be de la comunicació. Des de aquesta fe, quasi universal, vosaltres, esposa, fills, familiars i amics podrem continuar gaudint del do espiritual de la seva presencia i comunicació. El credo cristià formula aquesta be amb el dogma de la Comunió dels Sants. ..../....




lunes, 27 de agosto de 2018

Salvador Pie i l'actual Santa Maria del Mar

En el nostre temps es por donar “gat per llebre” amb la màxima facilitat i adhuc ser premiat si, hi ha qui paga, per els mitjans de comunicasió, sense que ningú s`inquieti.I Si cal es pot hom refugiar en Universitats...
Veigeu aquest fet ben conegut: Visita turística de Santa Maria del Mar, a costa de destruir lo que calgui, això fa, sembla ser a gust, el sucessor del Rector de Santa Maria del Mar de Barcelona Dr. Francesc Tort, Salvador Pie.
Entre les aficions del dit Pié destaca el expulsar, de dins el temple obert a tothom, als qui no li son plaents. Sembla que psicologicament el fa ser una mica més alt d`estatura, e important, i fort, portar pleits, gastant lo que sigui, per treura de un pis, donat a Santa Maria del Mar per obres socials, del C/ Consolat 19, a un ex escola de Santa Maria del Mar fill del Barri, parat etc. etc. per donar-lo per cert interés a una altra persona que ara hi viu... 
Sort que Barcelona pot gaudir i agrair, al dit Pié, improvitsat rector,mai ho havia sigut de cap altra parroquia en tolta la seva vida, de la Gran Missa Internacional, la única de les tres que, avans, quant jo n`era rector, es celebravent, ben plenes, el diumenge al mati. 
En l`ingeni de la Gran Missa Internacionbal de les 12 hores els fidels del Barri es poden contar... i els turistes tambe.... Fins ara a la Capella del Santissim ni s`obren les llums dirigides a il.luminar l`extreordinari cuadro del Lavatori de Peus de l`Ultim Sopar. Algu deu dir, perqué recordar als fidels, que a imitació del Mestre s`ens demana ser caritatius, misericordiosos, humils etc.?

Es pot saber molt sobre el que passa amb la Capella del Santíssim en aquest article del bloc:
https://francesctort-santamariadelmar.blogspot.com/2018/01/rememorant-la-capella-del-santissim-i.html


També en aquesta part de la web:
http://santamariadelmartort.es/nuevo2/actualitat.htm

sábado, 28 de julio de 2018

Curriculum de Mn Tort rector de Santa Maria del Mar a Sant Pau del Camp



Dr. Francesc Tort. Rector de Santa Maria del Mar i Sant Pau del Camp.


 


Curriculum Vitae del rector de Santa Maria del Mar Dr. Francesc Tort Mitjans  


 Para ir al Rectorado de Mn. Francesc Tort a las parroquias de Sant Martí del Clot de 1998 a 2007  y   de Sant Pau del Camp de 2008 a 2018, Cfr. Web. www.santamariadelmartort.es



        "Curriculum Vitae" del



      Dr. Francesc Tort Mitjans





Tort Mitjans, Francesc. Pares: Roc Tort Solà, fill de la Barceloneta, i Francisca Mitjans Tutusaus filla de Olesa de Bones Valls. Fills Mara Antonia i Francesc fills de Vilanova i la Geltrú. Al decidir l`avia Antonia Solà Miquel, aleshores, majordoma de Mn. Anton Juliana Girbau, rector de La Torre de Clararamunt, retirat a la Doma de la Garriga, conservant el titol de rector,  trasladar, "motu propio" a Mn. Anton al domicili de Roc i Francisca de Vilanova, en Roc Tort Solà es veu obligat a entrar en files i morí en la batalla del Ebro. Maria Antonia i Francesc els primers anys de parvols van al Col.legi de les Tere4sianes de Vilanova. Francesc després continua els estudis primaris als Escolapis. Entra al Seminari. Estudis Eclesiàstics : Llatinitat (1950-55) nota mitja de 7. Filosofia (1956-58) nota mitja de 9. Teologia Moral i Dret (1958-62) nota mitja 9. Grau de Llicenciatura (1962) en Sagrada Teologia per l`Universitat Pontifícia de Comilles: Meritisimus con Laude. Doctorat (1965) en la mateixa Universitat: Meritisimus cum magna laude. Ordenat prevere a Comilles per Mons. Hildebrando Antoniutti el 18-03-1962.


Vicari de Prats de Lluçanès (1962). Capellà i Professor de Religió del Monestir i Col·legi de la Divina Providència de Vilanova i la Geltrú (1964-69): Tramita el Reconeixement del Col·legi d`Ensenyament Mitjà i en fou el primer Director Tècnic. En el mateix període, amb l`encarrec personal de Mn. Jaume Coll, rector de Santa Maria de la Geltrú, es fa càrrec pastoral del barrí de les Roquetes, i inicia els passos dirigits a que el Barri de les Roquetes devingués Parròquia.




                   Canyelles:


Rector de Canyelles, Viladellops i Sant Miquel D`Olèrdola (1969-1985).


 A Canyelles es procedeix a l`enderroc de la teulada del templa parroquial, inclòs l`embigat, i nova construcció. Pavimentació del templa. Electrificació de les campanes, que es pasen a la casa Monclus de Valencia, retornades, poden voltejar, toquen l`Àngelus, es marquen els diversos tocs a missa, festa, difunts etc. etc.  Arranjament de l`exterior. Es pinta la façana. Varies restauracions del Cementiri Parroquial. Es publicà, entra d`altres, el Portaveu.

La parròquia, en les suplències habituals en la situació de temps i espai, entre d`altres activitats socio-culturals organitzà les Colonies al Pirineu, ascendint quasi cada any al pic Aneto. Organitzà el futbol local, els actes d`esbarjo de la festa major de Santa Maria Magdalena, i va iniciar-se la celebració de la festa major d`hivern de Sant Nicolau. La parròquia organitzà cada any la cabalcada dels  Reis. Conservà la tradició que havia iniciat Mn. Rua, del Pessebre Vivent. S`obri la Biblioteca en els locals parroquials del Cau junt amb una sala de jocs amb varies màquines de la tecnologia dels temps. Com a activitats del Cau es construí el Drac i, amb ell, s`organitzà el Ball de Diables. El Drac i el Ball de Diables es traslladà a Barcelona en la pressa de possessió del seu rector nomenat per el Cardenal Jubany el 1985 rector de Santa Maria del Mar.



 Destaca el grup coral “Els Disbauxós”. Assistiren al Catecisme Parroquial totes les nenes i nens de la parròquia segons les seves edat. Cada dos anys s`administrà la Confirmació que anaren rebent sense excepció totes les noies i nois. Una d`aquestes confirmacions es conferí en el temple romànic de l`antiga parròquia de Sant Miquel d`Olèrdola, reunint als que s`hi havien preparat tant a Canyelles, com a Viladellops i Sant Miquel d`Olèrdola. 

A Sant Miquel d`Olèrdola promou la restauració de la Sagristia, altar major, sagrari, al no quedar-hi, en aquella circonstancia, ni llibres litúrgics, ni ornaments, ni calçe etc. etc. es procedeix a restablir-ho tot. Mn. Tort decideix implicar al poble en col.licar en el campanà una nova campana gran que per decisió popular, sobre tot dels nens i nenes del catecisme, es decidí que es diria, i així es diu, Miquela. Es procedí, també a disposar-ho tot per un relotge i en el frontispici de l`Església es situà una pintura molt encertada i de lluïment...Els feligresos de la parròquia, tal com es pot veure, entrant en aquesta Web en Sant Miquel d`Olèrdola, en el Portaveu relatiu a Olèrdola es pot comprovar com es col·labora generosament en tot i el rector hi tingué una estada molt agradable...


 Es creà, també, l`equip de futbol etc. etc.



 Santa Maria del Mar de Barcelona


 El Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Mons. Dr. Narcís Jubany Arnau, el nomena rector de la parroquial basílica de Santa Maria del Mar (1985-1997), amb el càrrec de "Fomentar el Culte", amb clares insinuacions de que em proposava per bisbe crec auxiliar. Simultàniament havia entrat també en les ternes de bisbe auxiliar per l`arxidiòcesis veneçolana de Barquisimetro...


 A través del mateix Sr. Cardenal es convenç al Alcalde de Barcelona Sr. Pasqual Maragall que s`abandoni el plan d`enderrocar la Capella del Santíssim  inaugurada el

1842.


Fins 1986 l`Ajuntament, d`acord amb el Bisbat, mantenia en ferm, des de 1957, el pla de deixar visible tot l`absis. En preparació del pla s`havia construït la Cripta a on se celebrava el culte ordinari i ferial, missa al matí a les 9,30 i a la tarde a les 19,30. A partir de 1986 el culte retornà a la dita magnífica Capella (1986).



                                           Capella de Música


Crea la Capella de Musica de Santa Maria del Mar dirigida per el mestre Enric Gispert. Es crea l`Escolania i l`Escola Cantorum amb Escola de Música per les nenes i nens del Barri amb classes de solfeig, cant, violí etc. Es crea el Patronat de Santa Maria del Mar.


                                                                 

       Conveni sobre la Restauracio integral de Santa Maria del mar--- Conveni sobre l`Orgue Menor                         


Promou i signa amb la Generalitat de Catalunya i el Banc Hispà Amèrica, amb la presidència del Dr. Claudi Boada, els convenis de restauració integral de tota l`obra del templa (1988) i firma també el nou conveni (1990) de la restauració integral i complements de l  orgue que provinent dels Trinitaris de Vic, desamortitzat, fou adquirit per la Generalitat i confiat a Santa Maria del Mar.



                       Restauració de les cinc campanes


Silencioses les cinc campanes de l`Espadanya, promou i aconsegueix (1988) llur restauració consistent amb nous motors, arranjament de les campanes, quadro dels diversos tocs a la sagristia. El toc simultani de les cinc campanes ens ompli a tots de goig. Al poc temps es substituí el rellotge mecànic antic que no parava de tenir averies per un electrònic, inclòs el toc del Àngelus al mati migdia i nit.


                        Dr. Joan Uriach Marsal
Santa Maria del Mar. Catedral de la Ribera


Amb motiu de la celebració dels 150 aniversari de la creació i primera seu, de l`Empresa Uriach, al C/ Santa Maria, la Fundació Uriach sufraga la publicació de la meva obra Santa Maria del Mar. Catedral de la Ribera, (1990) 126 pàgines, per separat amb llengua catalana, castellana, anglesa, alemanya i japonesa. El mateix president de la Fundació Uriach el Dr. Joan Uriach  Marsal n`escriu el Prolec.


                Dues noves Confradies


Promou que el Gremi d`Industrials Oliaires, devingui Confraria amb  el nom de Santa Maria de l`Oliva (1993-95).



  En recordança de antiga tradició al Barri i Parròquia promou, també, la creació (1990) de la Confraria del Bacallà.


                           Cant de la Sibil.la


 Des de 1985 cada nit de Nadal, sota el guiatge del Mestre de Capella Enric Gispert, es va instaurar, donà nom i vida a Barcelona, el Cant  de la Sibil·la a càrrec de la Capella de Música i del contratenor Xavier Torra


       Petit Retaula de Maria Assumpta


Des de 1988 amb motiu de la Festa Major de l`Assumpció de Maria, la Capella de Música s`instaura, de nou, la tradició del “Petit Retaule de Maria Assumpta”. Misis:  www.santamariadelmartort.es


Continuació del Rectorat del Dr. Francesc Tort Rector de Santa Maria del Mar Cf. www.santamariadelmartort.es

 Veure índex Onomàstic i de Materies. Documents i Blog.



                 

     -4-  1967-1990: Algunes altres  informacions relatives a l`activitat académica, pastoral i històrica  del Dr. Francesc Tort Mitjans:





Aspectos que limitan o anulan la responsabilidad de los actos humanos a la luz de la moral católica. Tesina de llicenciatura  dirigida por Gumersindo Bravo S.J. Universitat Pontifícia de Comillas. 22 de enero de l962.(137 folios. Trabajo no editado).




Biografía Histórica de Francisco Armanyà Font,O.S.A. obispo de Lugo y arzobispo de Tarragona (1718-1803) Villanueva y Geltrú, 1967, 568 pp. (Tesis doctoral en la facultat de Teologia de l`Universitat de Comilles dirigida per Quintín Aldea S.J. Presentació de A.Ferrer Pi. Introducció de F. Tort pp.11-24. Obra esgotada a la venda. Es troba en moltes biblioteques).



1970-1978: Bibliotecari de la Biblioteca Balmes i Secretari del Dr. Josep Vives Gatell. Simultàniament es contractat amb beca de L`Institut Enrique Flórez de Historia Eclesiàstica, del CSIC amb l`encàrrec de col·laborar amb el Dr. Vives en l`arranjament del Diccionario de Historia Eclesiàstica de España. També amb l`encàrrec de realitzar, personalment, els Índices de los volúmenes l-XX (l948-l967) de “Hispania Sacra”.”Hispania Sacra”, vol. XXVl pp. 401-495.



El Obispo de Barcelona Joseph Climent i Avinent 1706-1781. Contribución a la Historia de la Teología Pastoral Tarraconense en el siglo XVlll. Biblioteca Histórica de la Biblioteca Balmes. Serie ll, vol. XXlX. Editorial Balmes. Barcelona, 1978. 452 pp. Presentació del Cardenal Arquebisbe de Barcelona Narcís Jubany i Arnau. Introducció de Joan Bonet i Baltà (Fou editada,també, en la Col·lecció Fundació Musen Josep Sanabre, nº 2 )




-5-1981. Amb motiu del segon centenari de la mort del bisbe de Barcelona Josep Climent, pronuncia la Conferencia a Castelló de la Plana Josep Climent i Avinent, un Castellonenc Universal.




2006. Amb motiu del tercer centenari del naixement de Climent, pronuncia el  1 de juny a Castelló de la Plana la Conferencia: Josep Climent i Avinent (1706-1781), Coordenades generals i circumstancies de l`obligada remoció de la Seu Episcopal de Barcelona (1766-1775).


    2014: Josep Climent i Avinent: Antologia de Textos. Estudi introductori de Marc Antoni Adell i Cueva i Francesc Tort Mitjans. Consell Valencià de Cultura. Pp. CLV i 566.





-----

A/a. del Dr. Tort Mitjans.
Valencia 26-03-2014
Barcelona.

Benvolgut Francesc:

Finalment i gràcies a la Providència, l'edició de l'antologia de textos del nostre admirat Josep Climent, que sabeu que fa temps venia treballant i vos mateix supervisàreu -per això hi figureu com a coautor-, és al carrer. Es tracta d'una edició molt cuidada del Consell Valencià de Cultura i què, lògicament, tant la institució com jo mateix, estem il·lusionats en presentar-la a Barcelona, la segona "pàtria" de Climent.

Al respecte jo ja havia suggerit anteriorment que, atès el protagonisme de la Universitat -la Facultat d'Història-, del propi IEC, o l'Acadèmia de Bones Lletres, en ocasió del III centenari de Climent, pot ser ara el lloc idoni seria la Facultat de Teologia -hereva intel·lectual i acadèmica del Col·legi Episcopal de Climent i marmessora de bona part del fons editorial d'aquella biblioteca pública fundada pel mateix Climent-, I pot ser i abans del seu comiat, al sr. Cardenal - que ja ens acompanyà en aquells actes- li faria il·lusió presidir la presentació de l’esdentada antologia.
La data és del tot decisió vostra i del sr. Cardenal, encara que jo pensava en el final o l’inicií de curs, per assegurar la presència de professors i alumnes de la pròpia Facultat, com un acte acadèmic vinculat a la institució.
Respecte al format de l'acte, la meua proposta és d'una taula que presidiria el sr. Arquebisbe i al què acompanyaríem vos i jo mateix i el degà, que ens introduiria. Vos, amb unes paraules de record del nostre benvolgut Climent i jo podria completar-ho amb un "power" sobre el contingut del llibre en qüestió. El Dr. Martínez Sistach clouria l'acte.

Pel que fa als convidats i a part d'altres destinataris que la Facultat i el Bisbat consideren adients, caldria pensar en els Drs. Bada i Corts, amb la Dra. Campabadal- que també participà en els actes del 2006-, amb el Dr. Moran, així com amb el professorat i alumnat de les facultats d'Història i Pedagogia, president de l'lEC, president de l'Acadèmia de Bones Lletres i no sé si alguna autoritat civil de cultura o educació de l'Ajuntament i la Generalitat.
Nosaltres comencem ja a València a divulgar el llibre, amb la presentació formal a la seu del Consell Valencià de Cultura el dia 3 d'abril.
Mentrestant rebeu una salutació de Valencia estant.
Dr. Marc Antoni Adell i Cueva-Prof. sènior-UVEG.
Facultat de Psicologia, 4§ planta. Dep. de Ps. Social.
VALÈNCIA.

..................



-----

Mn. Lluís Vendrell i la Congregació Mariana de Vilanova (1923-1981). Ressenya Biogràfica. Novena Històric- Pastoral de l984 per …rector de la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona. Presentació de Ricard Soler i Garrigó. Vilanova i la Geltrú 1984.pp. 67.


Ha col·laborat  en El Diccionario de História Eclesiástica de España. Diccionari d´Història Eclesiàstica de Catalunya. Diccionario de Historia de Venezuela, etc. Ha impartit classes en l`Universitat Catòlica de Ponce, a Puerto Rico i a l`Universitat Andres Bello de Caracas (Veneçuela)

Miris l`índex Onomàstic i de Matèries en aquesta mateixa Web: www.santamariadelmartort.es




  19-07-2018San Juan de Puerto Rico. Episcopado de Mariano Martí Estadella


                                  Primer viaje a América


1978: Invitado por la Universidad Católica de Ponce (Puerto Rico), impartió clases en el Departamento de Teología y Filosofía. Habiendo concluido y editado antes del viaje a América de la biografía del obispo de Barcelona José Climenty6 y Avinent,  concluida la experiencia, me interesé  a ver si en el Episcopologio de San Juan de Puerto Rico pudiera encontrarse un obispo catalán de mediados del siglo XVIII de entidad suficiente para poder ser biografiado. La sorpresa fue descubrir la figura de talla superlativa de Mariano Martí Estadella.


Mariano Martí: Natural  de Bráfim (Tarragonés), 1721. Vicario General, Canciller y Secretario del último Concilio Tarraconense de 1757. Obispo de San Juan de Puerto Rico-1762-70, y Caracas-Venezuela- 1770-92.


Cuando el Arzobispo de Barcelona Mons. Dr. Narcís Jubany Arnau, primer cardenal de Barcelona en esta época, me nombró párroco de la parroquial basílica de Santa María del Mar, en 1985, al poco tiempo de haber entrado en vigor el nuevo Derecho Canónico de 1983, los preparativos de la biografía de Mariano Martí Estadella se encontraban en estado previo a su redacción quedando por lo mismo  detenida. Había consultado casi todos los archivos primarios y secundarios de Europa y América durante los años 1978-1994. Miles de documentos inéditos fotocopiados, más de 10.000 fichas y una organización de todos los documentos y bibliografía consultada y adquirida pensada de tal forma que en el momento de la redacción final no se perdieran las referencias bibliográficas etc.



En 1985 la obra quedaba previamente ordenada en Quince Partes,

108 capítulos y 520 artículos. En espera de a ver como retomar el esfuerzo realizado por mi mismo o, a través de algún investigador que tomara bajo su responsabilidad la difícil compleja y amplia redacción final me parece bien transcribir, a continuación, esbozo de cada de una de las XV partes, en  sus respectivos capítulos y artículos.


     Iª PARTE: BRAFIM, CERVERA Y TARRAGONA


I Parte. Cap. 1º. Nacimiento y familia.


a) Padres:

-Vilarrodona

-Reus.


b) Hermanos:

-Manuel 1703, párroco de Vilavella.

-José 1707 párroco de Aleixar

-Gregorio, religioso

-Mariano, fallece

-Magdalena 1712, fallece.

-Ignacio 1716

-Mariano 1721, obispo.


c) Otros familiares.


I Parte. Cap. 2º. Universidad de Cervera


a)Institución:

-Creación de la Universidad de Cervera.

-Unificación estudios, aspecto positivo.

-Cervera y los Jesuitas.

-ambiente oficial regalista.


b)Ambiente catalanista y anti-filipista de la Universidad.


c) Cancelarios y profesores.

-Josep Finestres.


d) Estudios:

-Latinidad.

-Filosofía

Leyes-Cánones

-renovación jurídica.

-cátedras de regencia.


e)Vida y costumbres de los estudiantes: Estatutos.


f)Martí 15 años en Cervera.

-personas que conoce

-doctorado en Cánones 1748.


I Parte. Cap. 3º Cofradía de Ntra. Sra. de Presbíteros:


a)Organización general:

-concilios particulares y generales

-a modo de banca.

-tabla de misas

-Cabildo Catedral y Cofradía.


b)Admisión de cofrades:

-crisis económica de 1751.


e) Comensal y ordenación sacerdotal de Martí.


d) Martí cofrade importante:

-entrada en la Cofradía

-consejero concilio general

-Vacante Arz. Copons: Vicario general para la Cofradía.

-Como tal es delegado para visitar al nuevo arzobispo de Tarragona ---Cortada, a su paso por Barcelona, donde conoce a Asensio Sales.

- vicario general de la archidiócesis.


I Parte. Cap 4º Provisor y Vicario General oficial de Tarragona:


a) Nombramiento.


b)Actos generales de gobierno.

-catalán.


c) Plan Beneficial


d)Apostolado seglar: Organización de las cofradías parroquiales


e) Efemérides importantes.


f) Concilio Provincial de Tarragona de 1757, último en celebrarse.

-abogado del Concilio

-sentencias

-Martí prepara la publicación de los Concilios de Tarragona.



II Parte: Obispo de San Juan de Puerto Rico y anexos.


Cap. 1º Preconización:


a)Obispos catalanes en América.


b)Circunstancias de la designación de Martí

-Arz. Jaime Cortada y Brú.


c) Predecesor inmediato Pedro Martínez de Oneca que fallece en San Juan.


d)Ternas y elección: Martí elegido tras la renuncia de Antonio Sánchez.


e) Proceso Informativo, elección, Bulas y Ejecutoríales.



II Parte. Cap. 2º Martí obispo electo de San Juan de Puerto Rico.


a)La noticia en Tarragona.

-vida de Martí durante estos meses.


b)Viaje a Madrid:

-apoderados de Martí en la Corte.


c)Rumbo a América:

-adelantos de la congrua o "mensa" para viaje y consagración.

-viaje: circunstancias y acompañantes.


d) Consagración Episcopal en la Guayra, Caracas-Venezuela.


e)Toma de posesión y llegada posterior a Puerto Rico.



II Parte. Cap. 3º Diócesis de San Juan de Puerto Rico


a) Historia:

-erección obispado: su antigüedad.

-mensa episcopal - rentas de la mitra.


b) Extensión

-gran extensión

-no se conocen sus límites

-anexos: provincias y jurisdicciones.


c) Anejos

-Cumaná

-Nueva Barcelona

-Margarita

-Trinidad

-Guayana-Orinoco


d)Organización general de la diócesis:

-vicarios foráneos

-vicario superintendente de Cumaná.


II Parte Cap. 4º Ciudad de San Juan:


a)Catedral-parroquia:

-Catedral.

Parroquia única.


b) Palacio episcopal.


c) Seminario-escuelas

-no hay seminario.

-escuelas.


d) Religiosos y conventos

-conventos en la ciudad de San Juan

-Dominicos y Franciscanos

-Carmelitas Descalzas.


e)Hospital:

-el obispo y el hospital de San Juan

-hospitales isla y ciudad.


f) Importancia militar de la isla.


II Parte Cap. 5º Estado Socio Religioso de la isla de Puerto Rico


a)Clima, cultivos, ganadería y pesca:

-clima

-insectos

-enfermedades: viruela, escorbuto etc.

-agricultura isla, fertilidad

-cultivos

-inquietud de Martí por fomentar los mejores cultivos y clasificar los

      terrenos

-café, arroz, cazabe, caña de azúcar

-ganadería. Pesca y caza en la isla y anexos.

-huracanes.


b)Habitantes:

-explosión demográfica

-mortalidad infantil

-amestizamiento de la población

-criollos.


c) Costumbres:

-ociosidad, mal endémico.

-aguardiente

-uso de especies

-comercio, comunicaciones y correo

-contrabando.


d) Poblados y parroquias:

-estructura y material de las viviendas

-anarquía en la erección de nuevas parroquias

-necesidad de reunir a la gente en poblados

-isla: número de parroquias.


e) Clero: (Nota aixó pot anar a III, 8, c)

-curatos en la Diócesis

-formación de la "congrua"

-diezmos


II Parte. Cap. 6º Indios en el conjunto del obispado:


a)Indios Caribes.


b) Indios  Guaranaos:

-reducción- necesidad de escolta.


c) Otras naciones indias.


d)Defensa de los indios:

-dificultades en la evangelización. la rapiña de los españoles

-se pague el justo jornal a los indios

-colonización y trato con españoles, franceses y holandeses

-Real Cedula de 11-IX de 1767 en favor de los indios.


II Parte. Cap. 7 La esclavitud en Puerto Rico


a)Trata y comercio:

-el esclavo es negro.

-malos tratos

-abundan los hijos ilegítimos.

-la Iglesia tiene sus esclavos.

-los hijos de los esclavos son esclavos.

-esclavos y libertad

-abolición de la esclavitud.


b)El obispo Francisco Julián Antolino, segundo antecesor de Martí +1752 y la defensa de los esclavos:

-deberes de los amos.


c)Igualdad de los esclavos ante ala pastoral de ala Iglesia:

-evangelización.

-bautismo.

-confirmación.

-matrimonio.

-defunción y sepultura

-libros parroquiales.


d) Martí y la defensa de los esclavos fugitivos.



III Parte. Cap. 1º Visita Pastoral de la ciudad de San Juan  e isla de Puerto Rico:


a)Visitas pastorales anteriores.


b)Visita de la catedral y parroquias.


c) Visita del Cabildo-Catedral.


d)Visita de los religiosos y religiosas

-Franciscanos observantes

-Carmelitas Descalzas.


e) Continuación de la Visita por la isla y regreso a San Juan.


III Parte. Cap. 2º Visita Pastoral de la Isla de Puerto Rico:


a) Gobierno de la diócesis al compás de la visita pastoral.


b) Nicolás de Quiñones, provisor, vicario general y gobernador del

    obispado durante la visita pastoral o ausencia de Martí.


c) Acompañantes y colaboradores en el curso de la visita pastoral

-Francisco Miró

-José Maysonet.


d) Incomodidades.


III Parte. Cap. 3º Visita pastoral de la provincia de Cumaná:


a)Visita Pastoral de Cumaná


b)Misiones: aspectos generales.


c)Misiones de Cumaná: Capuchinos Aragoneses.


d)Doctrinas de Cumaná vuelven a los Capuchinos Aragoneses.


III Parte. CAAP. 4º Visita pastoral de Nueva Barcelona:


a) Ciudad de Nueva Barcelona.


b)Misiones de franciscanos observantes de Píritu.


c)Colegio de Misioneros de Nueva Barcelona.


III Parte. Cap. 5º. Visita Pastoral de las provincias de Nargarita y Trinidad.


a) Margarita: situación general.


b)Visita Pastoral de la isla de Margarita: 1765-67.


c) Visita pastoral de la isla de Trinidad: 1766.


d) Golfo de Cariaco 1767.


III Parte. Cap. 6º Visita Pastoral provincia Guayana-Orinoco:


a) Guayana-Orinoco.


b) Misiones de los Capuchinos Catalanes:

-empresa difícil

-logros excelentes: elogios.


c)Capuchinos en la ciudad de Nueva Guayana.


d) Enclave de las misiones de Píritu.


e) Caroní: corregidores.


f) Misiones de los Jesuitas: dificultad y elogio.

-Cabruta.


III Parte Cap.7º Conclusión de la Visita Pastoral:


a) Martí logra visitar toda la Diócesis.

-no visita las islas "extranjeras..."


b)Autos de visita: Teología pastoral general

-cumplimiento e incumplimiento: Cumaná


c) Regreso a la ciudad de San Juan.


d) Relación de la Visita Pastoral.


e)Terremotos y dificultades varias en el curso de la visita pastoral.


f) Visitas pastorales posteriores inmediatas de sus sucesores.



III Parte. Cap. 8º Teología Pastoral general en la diócesis de San Juan de Puerto Rico:


a) Costumbres:

-bailes, folklore y religión popular.

-no se hagan en bodas y bautizos.


b)Inmoralidad:

-Isla de Puerto Rico e inmoralidad pública.

-vida y costumbres inmorales y morales de hombres y mujer5es

-atajar la prostitución

-hijos ilegítimos.


c)Clero secular-párrocos:

-San Juan: que el clero asista a la misa conventual de la catedral.

-R.C. de 18-X-1764 sobre ala provisión de tenientes de cura.

-Margarita y provisión de curatos.

-Trinidad falta de clero y su provisión

-Guayana falta de clero y su provisión

-Cumaná falta de clero y su provisión

-Residencia de los párrocos

-uso de sotana

-licencia de predicar

-suspensión "a divinis"


e)Erección de nuevas parroquias:

-Humacao

-Guaynavo

-Bayamon

-Nuestra Sra. de las Piedras trasladada al lugar de Juncos.


f)Religiosas:

-Cumaná 1640 religiosos mejor sujetos al obispo, ídem Margarita y ----Trinidad.


g) Acción social de Martí:

-varia

-viruela en Cumaná

-terremoto en Margarita.


h)Catecismo y Predicación


i) Aspectos particulares.


III Parte. Cap. 9  Sacramentos


a)Sacramentos en general.


b)Bautismo y Confirmación:

-Pila Bautismal.


c) Penitencia y Eucaristía.


d) Cumplimiento dominical y pascual:

-escaso cumplimiento dominical

-escaso cumplimiento pascual

-examen de Doctrina Cristiana previo.


e) Viático, santa unción y pastoral de los enfermos:

-comadronas

-enfermos y mujeres en cinta no sean trasladados...


f) Matrimonio:

-pastoral con los prometidos

-respetar los cánones

-impedimentos: leyes canónicas y civiles.

-en 1750 el matrimonio se celebra también en las casas

-discriminación racial

-permiso paterno o de tutores

-examen previo de doctrina cristiana.


g)Orden Sagrado

-Ordenes.

-Consagración de obispos

-obispo de Comayagua...


 

IV Parte. Cap. 1º Iglesia y Estado durante el pontificado de Martí en Puerto Rico.


a)Su antirregalismo.


b) Regalismo y Martí:

-expresiones verbales de obedecimiento.

-expresiones de adhesión a S.M.

-"pase regio" de las Bulas...


c) Defensa de España frente a las potencias europeas.


d) Real Cedula para que no se critique al Gobierno.


e) Brazo Secular.


f)Otros aspectos:

-Lugares de asilo.

-control cuentas Iglesia

-jurisdicción castrense.


g) Martí y los gobernadores de la isla de Puerto Rico y anexos.



IV Parte. Cap. 2º Consejo de Indias y Martí en la primera época de su pontificado.


a)Consejo de Indias favorable a Martí

-regalismo del Consejo de Indias.


b)Real Cedula de 14-XII-1769 favorable a Martí.


c) Carlos III

-Martí no asiste a sus fiestas de 1770.


IV Parte. Cap. 3º Cabildo y Clero diocesano.


a)Nicolás de Quiñones, provisor.

-José Maysonet.


b) Cabildo Catedral de Sant Juan:

-pleito en relación a la visita pastoral de Martí


d) Pedro Rodríguez de Salas.


e)Congregación de presbíteros de San Pedro


f) Cabildo y sucesor de Martí

-antirregalismo del cabildo.


IV Parte  Cap. 4º  Corrientes ideológicas.


a) Martí favorable a los Jesuitas.


b) Expulsión de la Compañía de Jesús.


c) Episcopalismo.


d) No jansenista.


e) Protestantes...



IV Parte. Cap. 5º Difícil Promoción de Martí:


a) Circunstancias contrarias a su promoción polémica sobre la presentación de obispos.

-incidentes del problema jesuítico.

-Julián de Arriaga pierde protagonismo y lo gana Joaquín de Osma.

-Martí discriminado.


b) Instancias de Martí

-apoderado en la Corte

-empieza a entrar en ternas en 1764

-enfermedad de 1766 y, sus argumentos..., des de Margarita.


 c) Diócesis y archidiócesis en las que sucesivamente es consultado.

Santa Fe de Bogotá

México

Santo Domingo

Durando

Cuba

Caracas último recurso para salir de Puerto Rico

Santa Fe y de nuevo Santa Fe en 1761 y 1781.


IV Parte. Cap. 6  últimos meses en Puerto Rico en el contexto del cambio 


a)Estancia de Martí en la isla desde su

-regreso de la visita pastoral.


b) Estado de animo de Martí en el contexto de la promoción.


c) Relación de Martí con la Corte en el contexto de su nombramiento.


d) últimos meses y viaje a La Guayra.


e) Sede Vacante

-nombramiento de vicario capitular

-modificación de la pastoral de Martí en la elección de curas

-sucesor Manuel Jiménez Pérez.



V Parte.  Obispo de Caracas y parte occidental de Venezuela


Cap. 1º : Preconización  y nombramiento de obispo de Coro-Caracas en Venezuela.


a)Inmediato antecesor: Antonio Diez Madroñedo.


b) Sede vacante:

-Vicario Capitular.

-acondicionamiento del Palacio episcopal.


c) Preconización:

-Proceso Informativo.

-obispos de Puerto Rico que pasan a Caracas.

-obispos que salen del Cabildo Catedral de Caracas.


d) Llegada a Caracas y Toma de Posesión:

-llegada de las Bulas.

-llegan y toma de posesión

-cartas de felicitación.


V Parte.


Cap. 2º Organización eclesiástica:


a)Descubrimiento y nombre.


b) Obispado de Coro.


c) Traslación a Caracas:

-el obispo Briceño reside en Trujillo.

-clima.

-epidemias.

-demografía.


d) Catedral de Caracas:

-Patronos.

-palacio episcopal.


e) Parroquias y templos en la ciudad de Caracas:

-P. de Altagracia.

-P. de la Candelaria.

-P. de San Pablo.

-Oratorio de San Felipe Neri


f) Extensa Diócesis:

-demografía.

-lugares, pueblos y ciudades.

-religiosos en Caracas y Diócesis.


g) Avanzando el siglo XVIII:

-Nueva diócesis de Maracaibo.

-nueva diócesis de Guayana.

-Arzobispado en 1804

-boletín oficial.

-Sociedad Económica de Amigos del Pais.


V Parte.

Cap. 3º  Lo Militar  (nota, "a veure si s`ha de passar a Cap. XI, 3).


a) Virreinato de Santa Fe de Bogotá

-Audiencia de Santa Fe.


b) Audiencia de Santo Domingo.


d) Capitanía General de Venezuela:

-Intendencia de Venezuela.

-Martí y el Capitán General.


e)Audiencia de Caracas:

-Martí y la Audiencia de Caracas


V Parte


Cap. 4º. Etnias y clases sociales:


a) Castas.


b) Indios:

-cultura autóctona.

-alimentación.

-formas de vida y vivir.

-pobreza de los indios.


c)Carácter y natural indio:

-cavilosos.

-incapacidad.

-no educan a los hijos.

-ocio y embriaguez.

-tabaco.

-mentirosos y perjuros.

-gusto por la desnudez.

-estériles.

-medicina.


d) Encomiendas


e) Legislación en defensa de los indios:

-del Estado o Consejo de Indias.

-de la Iglesia, concilios provinciales....


f) Organización de los pueblos indios:

-evolución


CONTINUARA CON EL CAP. 5...



do 24 de febrero de 2018

                                    VI PARTE--VENEZUELA-CORO-CARACAS

Cap. 1º Programación y metodología:

a) Visita Pastoral del obispo Madroñedo.

b) Preparativos generales:
-avisos de inicio y continuación.
-Vicariatos que hay que visitar y etapas "post factum"
-Iglesia y Estado en la Visita Pastoral.

d) Metodología.

e) Acompañantes y colaboradores directos en el curso de la Visita Pastoral:
-Joaquín de Soto, secretario.
-Fy. Paulino de Noda.
-Hilario Quero.
-Juan José Guzmán.
-Dr. Lindo.
-José Bofarull
-Jaime Bosque.
-Jaime de Pugcerdá.

f) Llegada, entrada y alojamiento

g) Incidentes y enfermedades:
-regresa a Caracas primero por enfermedad e invernada después.
-regresos a Caracas por problemas surgidos...

VI Parte:
Cap. 2º Primeras etapas de la Visita Pastoral, de Caracas a Coro.
a)Acompañantes...
b) Catedral y ciudad de Caracas.
c) Primera y segunda salida.

VI Parte.
Cap. 3º Ciudad y vicariato de Maracaibo:
a) Entrada.
b) Visita parte derecha de la Laguna.
c) Lugares de El Carrizal i El Posito: erección parroquias.
d) Erección nueva parroquia en Rioseco.
e) Martí cae enfermo de "fiebres", Paludismo.
f) Visita pastoral de la ciudad de Maracaibo.
g) Se alterna la visita del vicariato: Perijá.
h) Destitución del vicario foráneo Pedro José Sánchez.
i) Destitución del gobernador de Maracaibo Alonso del Rio
-Francisco de Santa Cruz, nuevo gobernador.
j) Incidentes varios en el curso de la visita pastoral del vicariato de Maracaibo:
-Auto final de visita.

Cap. 4º Grave atentado contra Martí: Devolución de Bofarull y Boldu:
a) José Bofarull y José Boldu llegan a América y se incorporan a la familia de Martí.
b) Obligado retorno a España:
-circunstancias de este golpe superlativo.
-Deseo de Martí de tener a su lado un "familiar" catalán...

Cap. 5 Continuación de la Visita Pastoral:
a)Vicariatos de Carora y El Tocuyo.
b) Vicariato de Trujillo.
c) Vicariato de Guanare.
d) Vicariato de Barquisimeto.
e) El obispo nuevamente enfermo:
-Regreso (2º) a Caracas 6-VII-1779.
-Nueva salida (3ª) 19-XII-1779.
f) Sigue la Visita a Barquisimeto:
-regreso (3º) a Caracas  ...-VI-1780.
-nueva salida (4ª) 19-II-1781.
g) Vicariato de San Carlos:
-regreso 4º) a Caracas 3-VII-1781 en el contexto del Motín de Santa Fe o de los Comuneros de Mérida.
h) Vicariato de San Felipe:
-salida (5ª) 24-X- 1781.
-regreso (5º) a Caracas, 20-VI-1782.
i) Vicariato de San Sebastián y Sabana de Ocumare:
-salida (6º) 24-I-1783.
-regreso a Caracas (6ª) 26-VI-1783.
j) Vicariato de Caucagua:
-salida (7ª), 12-I-1784.
-regreso (7º) y último 1-IV-1784.

Cap. 6º. Realidades humanas y proyección pastoral de la Visita Pastoral:
a) Descripción detallada de todos los lugares, iglesias etc. y previsiones futuras.
b) Itinerarios y estancias.
c) Martí durante la Visita.
d) Aspectos relativos a determinaciones de sus antecesores.
e) Tribunal Eclesiástico ambulante.
f) Auto o edicto final de visita.
g) Seguimiento simultaneo y posterior de las providencias de visita.
h) Conocimiento experimental de la Diócesis.
i) Gobierno de la Diócesis al compas de la Visita Pastoral.

Cap. 7 Conclusión. Límites y nuevas diócesis. Mérida-Maracaibo y Guayana.
a) Pueblos nunca antes visitados hasta Martí.
b) Cuestiones relativas a los límites de la Diócesis.
c) Quejas de la excesiva duración de la visita.
d) Martí mantiene informado al Consejo de Indias de la Visita Pastoral y de su conclusión.
e) Nueva diócesis de Mérida-Maracaibo.
f) Obispado de Guayana.

Cap. 8º. Libros de la Visita Pastoral y su posterior servicio histórico y social:
a) La visita del obispo catalán polariza su episcopado.
b) Libro personal o diario.
c) Libro de Providencias.
d) Relación.
e) Compendio y resumen.
f) Inventarios:
-formación matrículas.
g) Publicaciones posteriores.

Cap. 9º Templos y poblados:
a) Martí obispo urbanista:
-el m edio natural.
-geógrafo.
b) Construcción y reparación de templos:
-en la diócesis de Venezuela faltan muchas parroquias.
-términos parroquiales muy extensos.
c) Erección nuevos curatos: procedimiento:
-acuerdo obispo y gobernador.
-objetivos del obispo Martí.
-formación de la "congrua" de los curas en la erección de los nuevos curatos.

Cap. 10 Proyecto y erección de nuevas parroquias y templos:
a) Nuevas parroquias: orden alfabético.
b) Traslado de templos y pueblos a emplazamientos mejores.
c) Oratorios.
d) Cementerios: erección y traslado.

Cap. 11 Atención de Martí al medio agrícola y ganadero.
a) Inquietud de Martí por fomentar la agricultura y conocer y clasificar los terrenos:
-caña de azúcar- "papelón".
-cacao.
-añil y algodón.
café, arroz y cazabe.
Martí y el petróleo de la Laguna de Maracaibo.
b) Preocupación de Martí por los medios de subsistencia de los pueblos indios.

Cap. 12  Aspectos generales de la pastoral:  Serie de cartas y edictos pastorales generales.

                                                         
VII Parte


Cap. 1º. Vertebración de la Pastoral. Sínodos. Vicariatos.

a) Los vicariatos foráneos y sus funciones.

b) Concilio de Trento (mírese XIV, 1, d.).

c) Sínodo de Santo Domingo de 1622.

d) Sínodo Diocesano de 1687.


Cap. 2º. Vía judicial preferida por el prelado canonista.

a) "Modus operandi":

-gobierno personal.

-limitaciones durante la Visita Pastoral.

b) Dotes de gobierno: prudencia.

-justicia y firmeza.

c) Instrumentación jurídica de los asuntos:

-primero diálogo.

-procedimientos ordinarios y extraordinarios.

-vía gubernativa.

d) Penas y censuras.

e) Martí reformador "legal":

el valor jurídico de la costumbre.


Cap. 3º. Pastoral vía judicial:

a) El Provisor en el pontificado de Martí en Caracas.

b) Competencias del Tribunal Eclesiástico:

-Matrimonios.

-economía.

c) Tribunal Eclesiástico y Cabildo.

d) El Provisor durante la visita pastoral:

-el obispo es un tribunal ambulante durante la visita pastoral.

-curia eclesiástica de Caracas: personas que la sirven.


Cap. 4º. Los provisores de Martí:

a) Bernardo Rodríguez de Valenzuela 1770-72.

-L.J. Fernández de León quería ser Provisor.

b) Miguel Muñoz 1772-76:

-su obligada deposición.

-Pedro Mesia preparado para sustituir a Muñoz.


Cap. 5º. El eximio Gabriel José Lindo:

a) Naturaleza, estudios y profesorado.

-hombre insigne.

-durante la visita pastoral.

c) Lindo y Cabildo:

-Lindo y Maestrescuela.

d) Injusta deposición y destierro a Puerto Rico.

e) Martí le mantiene la confianza:

-después del regreso.

-Testamento de Martí y Lindo.

-Lindo y la Independencia.

f) Vicente Pérez último Provisor de Martí 1785-92.



                                                        VIII Parte

Cap. 1º. Estructura clerical:

a) Nomenclatura.

b) Vocaciones.

c) Estudios:

-ordenación.

d) Clero autóctono:

-número.


 Cap. 2º Misión sacerdotal:

a) Vicarios foráneos:

-Martí controla su ministerio.

b) Martí prefiere al clero secular para curas.

c) Las cualidades que debe poseer el cura segun Martí.

d) Vida y costumbres del clero:

-su estado espiritual.

-alejamiento de la vida mundana.

-denuncios en la Visita Pastoral y demás.

e) Pobreza del Clero.

f) Habito clerical.

g) Congrua.

h) Residencia.

i) Ejercicios Espirituales.

j) Conferencias Morales.


Cap. 3º. Nombramientos mpastorales:

a) Oposiciones a curatos.

-tuciorismo.

b) Colación y canónica institución.

c) Licencias ministeriales.

d) Clero fijo y "ad nutum episcopi".

                           

                                                                   VIII Parte:




Cap. 1º. Estructura clerical:

a) Nomenclatura.

b) Vocaciones.

c) Estudios:

-ordenación.

d) Clero autóctono:

-número.


Cap. 2º Misión sacerdotal:

a) Vicarios foráneos:

-Martí controla su ministerio.

b) Martí prefiere al clero secular para curas.

c) Las cualidades que debe poseer el cura segun Martí.

d) Vida y costumbres del clero:

-su estado espiritual.

-alejamiento de la vida mundana.

-denuncios en la Visita Pastoral y demás.

e) Pobreza del Clero.

f) Habito clerical.

g) Congrua.

h) Residencia.

i) Ejercicios Espirituales.

j) Conferencias Morales.


Cap. 3º. Nombramientos mpastorales:

a) Oposiciones a curatos.

-tuciorismo.

b) Colación y canónica institución.

c) Licencias ministeriales.

d) Clero fijo y "ad nutum episcopi".


Cap. 4º El obispo y su clero: amor, respeto y deber

a) Consideración canónico del oficio de párroco.

b) Trato cordial y defensa del clero.

-sabe descubrir los complots.

c) Martí e4studia caso por caso:

-defectos graves a su juicio.

-suspensión "a divinis".

d) Casos particulares:


Cap. 5º Curas doctrineros:

a)Su misión específica

b) Celo pastoral:

-extensión Doctrinas

-visita anual territorio.

c) Dependencia del obispo para su mejor ejercicio y control.

-mejor clero secular que regulas.


Cap. 6º Religiosos y misiones: (Nota. Este capítulo podría ir después del Cap. 8º de esta parte VIII)

a) Congregaciones y conventos:

-Madroñedo condescendiente con los religiosos.

- Martí: es bueno que haya diversos estilos de vida religiosa.

-Consejo de Indias consulta a Martí sobre tela y calidad de hábitos.

-R. Cedula sobre la reforma de los religiosos: visitadores generales.

-clausura y vida en común.

-se dice que Martí desconfía de los regulares.

-en contra de las exenciones.

b) Franciscanos observantes:

-misiones.

c) Ordinis Fratum Minorum Capuchinorum:

-visión general.

d) Capuchinos andaluces.

-misiones

e) Capuchinos navarros:

-misiones.

-misiones de Maracaibo.

f) Martí y algunos casos particulares capuchinos:

g) Dominicos:

-misiones.


 Cap. 7º Misioneros:

a)Solicitud de Martí-

desea poder intervenir en los nombramientos de misioneros.

b) Idea de Martí de un solo cuerpo de misiones capuchinas para su mejor gobierno y eficacia:

-la orden Trinitaria no es necesaria.

c) Cualidades y defectos de los misioneros:

-el clero regular se lleva mejor en el manejo de las misiones que el secular.

-Martí prefiere a los misioneros fijos.

d) Otros aspectos:

-misiones y curatos.

-misiones y hacendados españoles.


Cap. 8º Organización misional: (nota podria ir antes del Cap.6 de esta VIII parte)

a) Organización interior: prefectos.

b) Cánones y liturgia.

c) sínodo o congrua.

d) Peligros de las misiones.

e) Corregidores y misiones.

f) Actos de los misioneros en defensa de los indios:

-tabaco.

-aguardiente.

-matrículas.

g) Entrega de Misiones al régimen ordinario de Doctrinas.



 Cap. 9º. Compañía de Jesús:

a) El obispo Madroñedo favorable.

b) Expulsión y Extinción: equilibrios de Martí.

c) Misiones jesuíticas en el Orinoco.



 Cap. 10. Otros religiosos:

a) Mercedarios de Caracas.

b) Oratorio de San Felipe Neri.

c) Hermanos de San Juan de Dios.


 Cap. 11. Moniales, religiosas mujeres:

a) Convento de la Purísima Concepción de Caracas.

b) Convento de Dominicas de Caracas:

-Colegio de Enseñanza.

c) Carmelitas Descalzas.

d) Convento Regina Angelorum de Trujillo.



                                                                 Parte IX.


Cap. 1º "Natural" (Nota: Aixo s`ha de portar a Part V, 4º o lo de V 4º passar aquí. Millor aquí...???)

a) Naciones índias.

b) Lenguas nativas.

c) Carácter:

-inconstantes.

-desprendidos.

-de buena o de mala índole.

d) Instinto de libertad:

-vestido.

e) Creencias indígenas:

"Piaches".


 Cap. 2º. Otros asuntos relativos a las Misiones

a) Encomiendas.

b) Reducción de Indios.

c) Balance positivo.



Cap. 3º. Esclavos, sus derechos y deberes ante la Iglesia y el Estado:

a) Origen y fomento de la esclavitud negra.

-origen.

-trata y comercio de esclavos.

-venta de particular a particular.

-mala consideración del esclavo.

-trato distinto inflingido a los esclavos por franceses y españoles.

-motines.

b) Leyes y su aplicación:

-los hijos de los esclavos son esclavos.

-derecho de propiedad de los esclavos. Los Conucos...

-haciendas de esclavos.

-esclavos para todo.

c) Obreros no esclavos:

-Martí defiende su libertad.

-chicas de servicio libres.

d) Martí defiende la dignidad y derechos de los esclavos frente a sus amos des de una consideración legal:

-"sabado", sueldo y manutención del esclavo.

-"Conucos" y trabajo libre del esclavo.

-roban a sus amos.

-cuando están enfermos deben ser cuidados por sus amos.

-diferentes defensas de Martí en favor de los esclavos.

-Martí y sus propios esclavos, signos de afecto y justicia.

e) Martí defiende3 el derecho de los esclavos en lograr la libertad por medio de la redención del trabajo personal    (Conucos) y otros medios.   

f) Atención pastoral a los esclavos:

-obligación de asistir al Catecismo.

-Libros Parroquiales y de Comunión.

-Matrimonio y libertad.

-Tribunal Eclesiástico y los esclavos.


 Cap. 4º. Catequización general y "Doctrinas" de indios.

a) Objetivos contemplados por Martí: vida política, civil y religiosa.

-ignorancia general.

b) Martí analiza, estudia y valora la metodologia catequética varia.

-profesión catequética.

c) Obligación de asistir a catecismo y colegio y medidas para lograrlo:

-tacto, incluso castigo moderado.

-dificultad natural del índio a aceptar la evangelización y civilización.

-fiscal de Doctrina.

d) Celo directo:

-Martí examina personalmente a los indios.

-pueblos bien evangelizados.

-creación de nuevas Doctrinas.

e) Pastoral de Martí sobre la enseñanza del Catecismo:

-ser catequista, misión elevada.

-homilía y predicación.

-reforma de la predicación.

-sermones en la Catedral y...




 Cap. 5º Derechos y deberes de los Indios y su consideración social:

a) Trato legal:

-Protector de Indios.

b) Tributo:

-libres de tributo.

-tributarios.

c) Consideración racial.

d) Indios y Corregidores:

-Martí defiende a los indios frente a los malos tratos de los Corregidores.

e) Derechos católicos de los indios.



 Cap. 6º Extraordinario celo de Martí en la visita, erección y ordenación de los Hospitales para pobres.

a) Pastoral con los enfermos y objetivo de los Hospitales:

-caridad cristiana.

-los hospitales y su función.

-atención a los enfermos.

b) Martí defiende su derecho de visita de los Hospitales:

-visita hospitales privativo de los obispos. Controversias.

-hospitales de Caracas: San Pablo, San Lázaro, Ntra. Sra. de la Caridad.

-Barquisimeto.

-Carora.

-Coro.

-La Guayra.

-Maracaibo.

-Puerto Cabello.

-Valencia.

c) Martí erige nuevos hospitales por doquier en:

-Cura.

-Guanare.

-Hospino.

-Nirgua.

-San Carlos.

-San Felipe.

-Tocuyo.

-Martí exige mayor intervención en la elección de los capellanes de los hospitales.

-Martí busca el mejor médico para el Hospital.



 Cap. 7º Establecimientos educativos y asistenciales:

a)Casa de Enseñanza de Niñas de Caracas.

b) Casa de Misericordia de Caracas.

c) Hospicio de Mujeres.

d) Cofradías. Obras Pías.

e) Caridades y donativos de Martí:

-cárcel real.

acequia de Guanare.

-erección de aulas y escuelas.

-templos: El de San Felipe Neri.

-justicia social.


 Cap. 8º. Clases sociales:

a) Pobreza general.

-clases sociales.

-mestizaje.

-formación raza criolla.

b) Cara y cruz del contacto de los españoles con los indios:

-negativo: mal ejemplo.

-positivo: colonización.

c) Lengua Española impuesta a los Indios.


                             X PARTE: TEOLOGIA PASTORAL SACRAMENTAL:




 Cap. 1º. Bautismo y Confirmación:

a) Bautismo.

b) Confirmación.

c) Apostolado seglar.


Cap. 2º Sacramento del Cuerpo y Sangre de Cristo:

a) Eucaristia- misa y comunión.

b) Cumplimiento dominical:

-albergues en poblado.

c) Cumplimiento Pascual:

-examen previo de Doctrina Cristiana.


d) Reforma del culto: (Nota: ver XIV, cap. 5)

-canto y música.

-imágenes.

-ornamentos.

-faustocidad?

e) Cuarenta Horas Eucarísticas.

f) Tiempos litúrgicos.

g) Ritos y rubricas:

-darse la paz.

-llave del Monumento en el Jueves Santo.

-celebraciones en las que oficia o participa Martí donde se encuentre.

-Corpus Cristi.

h) Otros cultos:

-procesiones.

-rogativas.

-el Rosario.

-culto y devociones varias.

-ejercicios espirituales.


 Cap. 3º. Penitencia y Unción de los enfermos:

a) Confesión.

b) Últimos sacramentos:

-pastoral con los enfermos.

-viático.

-santa unción.

-entierro.

-cementerios y sepulturas.

c) Consagración y distribuación de los Santos Oleos a toda la Diócesis.

d) Ayuno y Abstinencia:

-Bula de la Santa Cruzada.


 Cap. 4º Orden Sagrado

a) Ordenes:

-tonsura.


  Cap. 5º Matrimonio:

a) Antes del enlace. Inmoralidad pública:

-Martí y el Matrimonio: resumen general.

-Martí y defensa de los esponsales o promesa de Matrimonio.

-Que los jóvenes se casen cuanto antes: niños 14 años; niñas 12 años.

-Acciones de Martí en pro del fomento de casamientos: tributo.

b) Bodas:

-Que se conserven con rigor las disposiciones canónicas.

-examen de Doctrina Cristiana antes de recibir el Matrimonio.

-impedimentos matrimoniales y sus dispensas.

c) Después del Matrimonio:

-Pastoral de Martí en pro de facilitar y asegurar la vida marital.

-busca y captura de una parte prófuga y retorno a su esposo o esposa.

-contra el concubinato y adulterio.

-atención prioritaria a la moralidad pública.

-convalidación de matrimonios nulos.

Iglesia y Estado en la legislación matrimonial.

d) Martí defiende la libertad de los esclavos a casarse con quien quieran.



Cap. 6º. Libros Parroquiales:

a) Libros parroquiales en general.

b) Libros y clases sociales: distinción.

c) Libros que ha de tener toda parroquia y su visita pastoral:

-bautismo.

-confirmación.

-de comunión.

-matrimonio.

-defunción.

-de cuentas.

-inventarios.

-visita y gobierno.

d) Sobre la conservación de los libros parroquiales.

e) Indios y Matrimonio:

-matrimonio entre desiguales.

-Indios antes de la colonización: matrimonio, moralidad e inmoralidad.

-matrimonio canónico entre Indios.




                                   XI PARTE:IGLESIA Y ESTADO:


 Cap. 1º. Las dos potestades.

a) Patronato Real.

-Regalismo.

b) Interrelación mutua:

-limitaciones de la Bula Pro Vasallos.

-normativa sobre apoderados en la Corte.

-indefensión de los obispos ante el Consejo de Indias.

c) Apoderados de Martí en la Corte:

-Suárez Valdés.

-Manuel Martí, hermano del obispo.

d) Reales Cédulas:

-su lectura en los templos.

e) Tradición del Regalismo local en Caracas.



 Cap. 2º. Pensamiento político de Martí:

a) Antirregalismo de Martí.

b) Modus operendi frente al regalismo.

c) Martí y las reales cédulas.

d) Acciones aparentemente regalistas de Martí.

e) Martí y la obediencia a las leyes:

-estimula la obediencia de los feligreses.

f) Las dos potestades deben guardar armonía.

g) Auxilio del Brazo Secular:

-Martí busca la ayuda del Rey

-evolución en las expresiones de fidelidad al Rey.



Cap. 3º. Relación de Martí con las autoridades civiles locales. (Nota: veure si s`ha d`incloure a V, 3)

a) Familia Real:

-FernandoVI.

-Carlos III.

-Carlos IV.

b) Consejo de Indias.

c) Gobernadores y militares:

-José Solano 1770-72.

-(F. de Arce 1772).

-Carlos de Aguero 1772-76.

-Unzaga y Amezaga 1776-83.

-(Antonio Polier 1784-86).

-Guillelmi 1786-94

-jurisdicción Castrense.

d) Ayuntamientos y alcaldes.

e) Corregidores y tenientes.

f) Autoridades de los pueblos Indios.



Cap. 4º. Independencia en la lejania:

a) Guerra de Sucesión.

b) Guerra contra Inglaterra:

-guerras.

c) Holandeses, ingleses y franceses.

d) Motines y rebeliones:

-Andresote 1733

-Tocuyo 1743.

-contra Compañía Guipuzcoana.


 Cap. 5º. Martí y la Independencia de América:

a) Movimientos precursores:

-albores y precursores de la Independencia.

-Independencia de los Estados Unidos y la influencia en la Independencia Americana.

-Revolución Francesa e Independencia Americana.

-Ilustración e Independencia.

-Francisco de Miranda.

b) Comuneros de Mérida y confluencia de intereses:

-Intendencia.

-Estanco de Tabaco e Independencia.

c) Martí y el espíritu de independencia de Venezuela:

-sentimiento general de independencia.

-albores de Independencia en Caracas, ciudad y Universidad.

-Independencia de Venezuela.

d) Martí y Simón Bolívar.

- Andrés Bello.


 Cap. 6º. Intervención y fiscalización de las autoridades civiles y del Estado en asuntos primariamente eclesiales: (Nota: Es podria portar aquí materia similar).

a) Fiscalización de la organización eclesial general:

-defensa de la Religión.

-fundación cofradías y permiso de reuniones.

-erección de terceras órdenes.

-actas capitulares.

-causas de "mixti fori".

-sobre admisiones en los conventos.

-visitadores y reforma del clero regular.

-"Venia" del gobernador y otras distinciones a la autoridad civil.

b) Exigencia de la aprobación real a:

-Visita "Ad Limina".

-Visita Pastoral.

-iniciativa de convocación de Sínodo.

-"Pase Regio".

-Notificación de documentos pontificios.

c) Liturgia y sacramentos:

-intervención en asuntos puramente litúrgicos.

-control leyes matrimonio.

-no ordenar a hijos naturales.

-libros parroquiales.

-sobre aspectos precepto de abstinencia.

d) Culto externo:

-procesiones.

-rogativas.

e) Oposiciones y provisiones:

-concursos y oposiciones a curatos.

-oposiciones a canonjías.

-provisión de curatos.

f) Construcción de edificios eclesiales y límites:

-erección y construcción de oratorios y capillas.

-supresión, unión o división de curatos y doctrinas.

-construcción de conventos y hospicios.

-erección nuevas parroquias.


 Cap. 7º Intervención estatal en asuntos pastorales primariamente civiles (Nota. Cap. a ser ampliat o abolit, miris V, 4,

a) Matrícula de Indios.

b) Control buques.

c) Lugares de asilo.

d) Fundación obras pias y contratos.

e) Contrabando.

f) Patronatos Laicales.


Cap. 8º. Pros y contra del hecho de ser Martí catalán:

a) Catalanidad y españolidad de Martí.

-Martí no pierde los contactos con sus paisanos y país.

b) Martí y el uso defectuoso de la lengua castellana.

c) Martí pierde la confianza del Consejo de Indias.



XII PARTE: CABILDO, SEMINARIO, UNIVERSIDAD, JOSÉ FERNÁNDEZ DE LEON.



 Cap. 1º. Cabildo: situación:

a) a) Catedral:

-culto en la catedral.

-clero que asiste.

b) Capitulares: personal.

c) Estatutos, costumbres y ordenaciones varias:

-Concordia de 1691.

-regla de coro.

-tabla de sermones.

-uso de "caudatorio".

-pendón real.

d) Asistencia de Martí - u obispo- a los cabildos.

e) Protagonismo anterior del Cabildo:

-des de 1600.

-en el 1700.

-el obispo Escalona.

-obispo Baños de Sotomayor.

-obispo Madroñedo.


  Cap. 2º El obispo y su cabildo: diferencias históricas:

a) Amigos de Martí.

b) Canónigos quieren distinguirse del clero:

-Martí exige obediencia.

-le apenan las diferencias.

-practica la justicia.

c) Diferencias entre el Cabildo y el Provisor:

-cabildo y Muñoz.

-cabildo y Lindo.

-se aprovechan las ausencia de Martí para avanzar ...

d) Diferencias de fondo:

-"señoría".

-notario eclesiástico.

-secretario del cabildo.

-jurisdicción simultánea.

-actas y Real Cedula de 10-III-1774.

e) Obediencia canónica:

-oposiciones a canonjías.

-canonjía doctoral.

-provisión y colación.

-Real Cedula 10-III-74.



Cap. 3º. Lorenzo José Fernández de León, polémico:

a) Provisor del obispo Madroñedo:

-desea ser el provisor de Martí.

b) Enemigo máximo de Martí.

c) Responsable de los sucesivos cambios de provisores.

d) Hacedor y juez de Diezmos.

e) Amigo de los gobernadores.

f) Viaja a Madrid con malas intenciones contra Martí y muere en la Capital.


Cap. 4º Real Cedula de 10 de marzo de 1774.

a) Circunstancias de su emisión.

b)Reacciones:

-de Martí.

-del deán Borges.

-del provisor Lindo.

c ) Recursos de Martí:

-el 10-X-1780.

-el 7-VIII- 1784.

d) En relación con L.J. Fernández de León:

-juez de Diezmos.

e) Aspectos y temas varios de la Real Cedula:

-puntualidad de Martí en el Coro.

-queja sobre4 el "modus operandi" de Martí de solucionar los asuntos vía judicial.

-sobre Miguel Muñoz y el Tribunal Eclesiástico.

-en torno a la reforma litúrgica y a las costumbres que Martí no respeta.

-sobre el control económico del Gobernador.

-sobre Borges y Marcelino de Malpica.

-sobre gobernador Agüero.

-sobre llave del sagrario el Jueves Santo.

f) Otros aspectos de menor calado.


 Cap. 5º Pleitos y real cedula de 10-III-1774.

a) Órgano.

-R.C. 10-III-74.

b) Obras de la Catedral:

-control de sus rentas por el obispo.

-R.C. 10-III-74.

d) Sobre Ceremonial:

-acompañantes- capa magna 10-III-74

-acompañantes y asistentes.

e) Capellanes de Coro:

-R.C. 10-III-74.

f) Las cosas siguen.


Cap. 6º Atención preferente de Martí a la enseñanza:

a) Nivel de enseñanza.

b) Objetivos de Martí en la enseñanza.

c) Metodología y asignaturas.

c) control directo de la enseñanza.

e) Fundación de nuevos centros y gratuidad.



 Cap. 7º Seminario Diocesano antes y después de su separación de la Universidad:

a) Seminario y Universidad:

-situación.

-fundación de ambos.

-Universidad de Santo Domingo.

b) Seminario anterior a la separación...

c) Seminario posterior a la separación:

-diferencias con el Cabildo por el Seminario.



Cap. 8º. La Universidad de Caracas antes y después de la separación del Seminario:

a) Martí y la Universidad:

-nuevas constituciones 7-III-1778.

b) Universidad antes de la separación.

c) Pleito de la Universidad 1780:

-maestrescuela.

-punto culminante de las tensiones entre el maestrescuela y Martí.

d) Real Cedula de 4-X-1784 sobre separación.

e) Después de la separación de las dos instituciones.



                                              XIII PARTE. "RES ECONOMICA"




 Cap. 1º Precios:

a) Inflación.

-el lujo.

-monedas y su valor.

b) Sueldos:

-situación.

-tributos e impuestos generales y particulares.

c) Comercio-catalanes, limitaciones de comercio con América:

-comercio libre.

-contrabando.

d) Compañías Comerciales-Auge capitalismo liberal:

-Compañía de Caracas.

-Compañía Guipuzcoana.

-Compañía de Barcelona.

e) Intendencia de Caracas:

-Estanco de Tabacos.

f) Industria y minas:

-medidas.


 Cap. 2º Congrua:

a) Su formación general:

-de los curas doctrineros de Indios.

b) Cajas Reales.

c) Aranceles y obvenciones:

-administración de los sacramentos.

d) Obvenciones prohibidas:

-"El Camarico".

-no cuestaciones impropias del lugar.


 Cap.3º. Diezmos y primicias:

a) Generalidades:

-diezmos en general.

-distribución.

-lugares.

-su cobranza.

b) Novenos:

-su distribución.

-parroquias matrices.

-diezmos y curas.

-casa excusada.

-diezmos mitra de Caracas.

-diezmos Cabildo.

c) Junta de Diezmos:

-juez general de diezmos: pleito.

-jueces hacedores de diezmos.


Cap. 4º. Administración bienes de la Iglesia:

a)Administración general:

-censos.

-mayordomos.

-testamentos.

b) Rentas de la Mitra; situación:

-"mensa" episcopal: mitra de Caracas.

c) Control gubernamental de los bienes de la Iglesia:

-permiso del vicepatrono real para cualquier gasto superior a 100 pesos.

-control y aprobación de cuentas de parroquias y hospitales.

-poner dinero a censo.

-blanquear paredes.

-compra de ornamentos.

-nombramiento de arquitectos y albañiles.


 Cap. 5º. Sínodo Diocesano : Junta de Diezmos.




                                     XIV PARTE. MARTI Y EL PENSAMIEN TO DEL SIGLO:



 Cap. 1º. Pensamiento teológico:

a)Clericalismo.

b) Episcopalita.

c) Conciliarista.

d) Concilio de Trento (Nota: miris VII, 1, b)

-tradición eclesiástica.

e) Romano Pontífice:

-Benedicto XIV.

-visita "ad Limina" (Cf. IX, 6, b).

-año santo de 1777.

f) Notas destacadas:

-almas del purgatorio.

-protestantes.

-Inquisición.

-judíos.



 Cap. 2º. Pensamiento moral entre Jansenismo y Laxismo:

a)Jansenismo.

b) Rigorismo (es lo mateix).

c) Libros:

-libros de la Biblioteca de Martí.

-libros que recomienda.


 Cap. 3º. Pensamiento filosófico: un catalán en América:

a) Martí obispo catalán:

-hombre práctico.

-original.

-organizador.

-metódico.

b) Ilustración: situación:

-pre-ilustración.

-Revolución Francesa.

-Ilustración en Caracas.

-Ilustración en la Universidad de Caracas.

c) Martí hombre ilustrado:

-jurista y canonista.

-historiador.

-músico.

-conocimientos médicos.

-valora la incidencia genética.

-Martí no predicaba.

d) El humanismo de Martí: pensamiento filosófico naturalista.

e) Enciclopedismo y Revolución Francesa.



 Cap. 4º Colonización: Claros y oscuros:

a) Iglesia y Estado en la función colonizadora:

-colonización: principio y deterioro.

b) Bailes y Fandangos:

-fuegos de artificio.

-fiesta popular de San Juan.

c) Teatro y Comedias:

-su prohibición.

-no se representen en pueblos de Indios.

d) Juegos:

-corridas de toros.

e) El aguardiente y sus estragos.

f) El tabaco.

g) Correo y comunicaciones diversas.


 Cap. 5º. Liturgia, religión popular y superstición:




a) Martí liturgista.




b) Religión popular.




c) Folklore y superstición:


-en contra de la religión popular.




d) Martí en el límite de la credulidad.




e) Culto a las imágenes y superstición.




f) Ante el fenómeno de las apariciones:


-advocaciones marianas.


-imágenes.


-apariciones.




g) Devoción mariana de Martí:


-Inmaculada Concepción.






XV PARTE. MARTI: SU PERSONALIDAD Y SU      MUERTE




XV Parte. Cap. 1º. Rasgos psicológicos fundamentales:




a) Carácter sanguíneo.




b) Valiente, constante, tenaz:


-hombre de primera impresión.


-firme en sus resoluciones.




e) Ecuanimidad:


-estilo literario.


-correspondencia. Oculta sus sentimientos (Cf. 288).


-correspondencia.


-grafología.




XV Parte. Cap. 2º Mente y Corazón:




a) Suave, amable, alegre y sencillo (Cf. I-540, 3 (319)3)


-oculta sus sentimientos.


-afable incluso con los enemigos.




b) Amante de la Paz.




c) Comprensivo y humano.




d) Vida familiar.




XV Parte. Cap 3º. Su equilibrio al servicio de la Pastoral:




a) Psicólogo:


-sagaz.




b) Autoritario:


-gobierno personal.




c) Hombre independiente y libre.




d) Prudencia.




e) Previsor.




f) Innovador.




g) Diplomático (Cf. I-540-3 (319),3)




h) Detallista y observador:


-meticuloso.




XV Parte. Cap. 4º Rasgos de santidad:




a) Hombre justo.




b) cumplimiento del deber.




c) Desprendimiento.




d) Vida interior.




e) Apostolado.



 Cap. 5º. Martí visto por amigos y enemigos:




a) Hombre popular:


-elogios a su acción.


-honores y reconocimiento.




b) Críticas injustificadas:


-P. Evangelista.




Cap. 6º Causas segundas: Salud y Enfermedad:




a) Terremotos.




b) Epidemias.




c) Episcopado de Puerto Rico:


-no enfermó de viruela en Cumaná.


-enferma en Margarita en 1766.


-"herpes" de 1769.


-Primera grave enfermedad en Maracaibo 1774-1775.


-enfermedad de 1779: Barquisimeto.




f) Nueva crisis en 1784.




g) Su salud de 1786 a 1790.





 Cap. 7º Final de carrera:




a) Grave enfermedad de 1791.




b) Ataque de apoblegía y muerte 20-II-1792.




c) Funerales:


-expolio.




d) Sede vacante y plena.




f) Recuerdo póstumo.




g) Conclusión: La Obra y sus circunstancias.





1978: Invitat per l`Universitat Catòlica de Ponce (Puerto Rico), imparteix classes en el Departament de Teologia i Filosofia. Després de l`experiència, indaga a vera si  en l`Episcopologi de Sant Juan de Puerto Rico, s´hi trobava,  un bisbe català del segle XVIII d`entitat rellevant per poder ser  biografiat. Efectivament hom queda sorprès davant la figura de talla excepcional de Marià Martí  Estadella.

    Marià Martí: fill de Bràfim (Tarragonès) (1721). Vicari General de Tarragona i Secretari del Concili Tarraconense de 1757.  Bisbe de Sant Juan de Puerto Rico (1762-70) i de Caracas (Veneçuela) (1770-92).

El 1985, quant el Cardenal-Arquebisbe de Barcelona l`anomena rector de Santa Maria del Mar de Barcelona, l`obra biogràfica sobre Marià Martí Estadella restà prou atalentada. Havent consultat quasi tots els arxius primaris i secundaris d`Europa i Amèrica, (1978-1984), l`obra, a partir de milers de documents i fixes, restà prèviament ordenada, amb:


 XV Parts: 108. Capítols, 520 Articles. Heus aci un petit tast : El titol de les XV parts, alguns dels Capitols i alguns dels articles de l`Obra preperada per ser escrita:

El context de la relació amb Amèrica dona peu a diferents activitats. Professor invitat a l`Universitat Catòlica Andrés Bello de Caracas on imparteix el curs “Metodología y Crítica Històrica” . Col·labora en el Diccionario de História de Venezuela, de la Fundación Polar. Caracas 1988. Amb l`article sobre Marià Martí Estadella. PP. 839-841.


 Una mostra de les respostes de Catalunya i d’Amèrica a la consulta oficial sobre el foment dels teixits nacionals en els hàbits religiosos. Historia de l`Església Catalana. Homenatge a Musen Joan Bonet i Baltà. Publicacions de l`Abadia de Montserrat, 1983, pp. 91-108.


Al estudiar els motius polítics del perquè no eren consultats o elevats a seus episcopals els alumnes de l`Universitat de Cervera, publica : La Universitat de Cervera. Una institució conflictiva. “Miscel·lània Cerverina”, II. Cervera 1984 PP. 67-74.

Invitat per l`Honorable Miquel Coll i Alentorn i el P. Miquel Batllori S.J., participa en les primeres “Jornades d`Estudis Catalano-Amèricans” de 1984 amb l`Estudi: La Libertad de los esclavos fugitivos de las colonias protestantes en el Caribe y el obispo Marià Martí Estadella.


El treball, en qüestió, conté següents capítols: 1- El esclavo y la religión católica. 2- Esclavos fugitivos de las islas Danesas de Santa Cruz, Santo Tomás y San Juan y el reclamento de devolución. 3- Esclavos fugitivos de la isla Inglesa de Granada. 4- Dictamen del Consejo de Indias. 5-Conclusión.



+


  “Curriculum Vitae” del  Dr. Francesc Tort Mitjans


                      Versió similar a l`anterior:



Tort Mitjans, Francesc (Vilanova i la Geltrú –Garraf- 1936). Estudis Eclesiàstics : Llatinitat (1950-55) nota mitja de 7. Filosofia (1956-58) nota mitja de 9. Teologia Morat i Dret (1958-62) nota mitja 9. Grau de Llicenciatura (1962) en Sagrada Teologia per l`Universitat Pontificia de Comilles: Meritisimus con Laude. Doctorat (1965) en la mateixa Universitat: Meritisimus cum magna laude. Ordenat prevere a Comilles per Mons. Hildebrando Antoniutti el 18-03-1962.



Vicari de Prats de Lluçanès (1962). Capellà i Professor de Religió del Monestir i Col·legi de la Divina Providència de Vilanova i la Geltrú (1964-69): Tramita el Reconeixement del Col·legi d`Ensenyantsa Mitjana i en fou el primer Director Tècnic. En el mateix període inicia els passos dirigits a que el Barri de les Roquetes devingués Parròquia.



                     Canyelles



Rector de Canyelles, Viladellops i Sant Miquel D`Olèrdola (1969-1985). A Canyelles es procedeix a l`enderroc de la teulada del templa parroquial, inclòs l`embigat, i nova construcció. Pavimentació del templa.


 Arranjament de l`exterior. Es pinta la façana. Varies restauracions del Cementiri Parroquial.


 Es publica, entra d`altres, el Portaveu.



 Durant aquest període la Parròquia cuida d`organitzar la ffFesta Major, Colònies d`Estiu, Futbol, Cavalcada dels Reis, Pessebre Vivent, Drac i Ball de Diables.



 Destaca el grup “Els Disbauxós”. S`administrà la Confirmació al temple romànic de Sant Miquel al grup procedent dels tres llocs de culte esmentats.



   Sant Miquel d`Olèrdola



 A Sant Miquel d`Olèrdola promou la restauració de la Sagristia, altar major, col·locació de la nova campana “Miquela”, del rellotge etc. etc.



Santa Maria del Mar de Barcelona



Rector de Santa Maria del Mar de Barcelona. El Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Mons. Dr. Narcís Jubany Arnau, el nomena rector de la parroquial basílica de Santa Maria del Mar (1985-1997).



 A través del mateix Sr. Cardenal es convenç al Alcalde de Barcelona Sr. Pascual Maragall que s`abandoni el plan d`enderrocar la Capella del Santíssim que, inaugurada el 1842, l`Ajuntament, d`acord amb el Bisbat, mantenia en ferm des de 1957. En preparació del plan s`havia construït la Cripta a on se celebrava el culte ordinari i ferial, que retornà a la dita magnífica Capella (1986).



Crea la Capella de Musica de Santa Maria del Mar dirigida per el mestre Enric Gispert. Es crea l`Escolania i l`Escola Cantorum amb Escola de Música per les nenes i nens del Barri amb classes de solfeig, cant, violí etc. Es crea el Patronat de Santa Maria del Mar.



Promou i signa amb la Generalitat de Catalunya i el Banc  Hispà Amèrica, amb la presidència del Dr. Claudi Boada, els convenis de restauració integral de tota l`obra del templa (1988) i firma també el nou conveni (1990) de la Restauració de l`orgue que provinent dels Trinitaris de Vic, desamortitzat, fou adquirit per la Generalitat i confiat a Santa Maria del Mar.



Silencioses les cinc campanes de l`Espadanya, promou i aconsegueix (1988) llur restauració consistent amb nous motors, arranjament de les campanes, quadro dels diversos tocs a la sagristia. El toc simultani de les cinc campanes ens ompli a tots de goig. Al poc temps gracies a la generositat dels Srs. ....   es substituí el rellotge mecànic antic que no parava de tenir averies per un electrònic, inclòs el toc del Àngelus al mati migdia i nit.



Amb motiu de la celebració dels 150 aniversari de la creació i primera seu, de l`Empresa Uriach, al C/ Santa Maria, la Fundació Uriach sufraga la publicació de la meva obra Santa Maria del Mar. Catedral de la Ribera, (1990) 126 pàgines, per separat amb llengua catalana, castellana, anglesa, alemanya i japonesa. El mateix president de la Fundació Uriach el Dr. Joan Uriach  Marsal n`escriu el Prolec.



Promou la reconversió en Confraria del Gremi d`Industrials Oliaires, Confraria que pren el nom de Santa Maria de l`Oliva (1993-95). En recordança de antiga tradició al Barri i Parròquia promou, també, la creació (1990) de la Confraria del Bacallà.



Des de 1985 cada nit de Nadal, sota el guiatge del Mestre de Capella Enric Gispert  s`instaura la tradició del Cant  de la Sibilla a càrrec de la Capella de Música i del contratenor.



Des de 1988 amb motiu de la Festa Major de l`Assumpció de Maria, la Capella de Música reinstaura la tradició del “Petit Retaule de Maria Assumpta”.



     


 Altres aspectes de l`activitat històrica  del Dr. Francesc Tort Mitjans


Aspectos que limitan o anulan la responsabilidad de los actos humanos a la luz de la moral católica. Tesina de licenciatura  dirigida por Gumersindo Bravo S.J. Universidad Pontificia de Comillas. 22 de enero de l962.(137 folios. Trabajo no editado).

Biografía Histórica de Francisco Armanyà Font,O.S.A. obispo de Lugo y arzobispo de Tarragona (1718-1803) Villanueva y Geltrú, 1967, 568 pp. (Tesis doctoral en la facultat de Teologia de l`Universitat de Comilles dirigida per Quintín Aldea S.J. Presentació de A.Ferrer Pi. Introducció de F. Tort pp.11-24. Obra esgotada a la venda. Es trova en moltes biblioteques).



1970-1978: Bibliotecaria de la Biblioteca Balmes i Secretari del Dr. Josep Vives Gatell. Simultaneament es contractat amb beca de L`Institut Enrique Flórez de História Eclesiàstica, del CSIC amb l`encàrrec de col·laborar amb el Dr. Vives en l`arranjament del Diccionario de Historia Eclesiàstica de España. També amb l`encàrrec de realitzar, personalment, els Índices de los volúmenes l-XX (l948-l967) de “Hispania Sacra”.”Hispania Sacra”, vol. XXVl pp. 401-495.


El Obispo de Barcelona Joseph Climent i Avinent 1706-1781. Contribución a la Historia de la Teología Pastoral Tarraconense en el siglo XVlll. Biblioteca Histórica de la Biblioteca Balmes. Serie ll, vol. XXlX. Editorial Balmes. Barcelona, 1978. 452 pp. Presentació del Cardenal Arquebisbe de Barcelona Narcís Jubany i Arnau. Introducció de Joan Bonet i Baltà (Fou editada,també, com a Col·lecció Fundació Musen Josep Sanabre, nº 2 )



1981.Amb Motiu del segon centenari de la mort del bisbe de Barcelona Josep Climent, pronuncia la Conferencia a Castellò de la Plana Josep Climent i Avinent, un Castallonenc Universal.



2006. Amb motiu del tercer centenari del naixement de Climent, pronuncia el dia 1 de juny a Castelló de la Plana la Conferencia: Josep Climent mi Avinent (1706-1781), Coordenades generals i circumstancies de l`obligada remoció de la Seu Episcopal de Barcelona (1766-1775).


   


Mn. Lluís Vendrell i la Congregació Mariana de Vilanova (1923-1981). Ressenya Biogràfica. Novena Històric- Pastoral de l984 per …rector de la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona. Presentació de Ricard Soler i Garrigó. Vilanova i la Geltrú 1984.pp. 67.


                                                                    


Ha col·laborat  en El Diccionario de História Eclesiástica de España. Diccionari d’Història Eclesiàstica de Catalunya. Diccionario de Historia de Venezuela, etc. Ha impartit classes en l`Universitat Catòlica de Ponce, a Puerto Rico i a l`Universitat Andres Bello de Caracas (Veneçuela)



Miris l`índex Onomàstic i de Matèries en aquesta mateixa Web: www.santamariadelmartort.es



1978: Invitat per l`Universitat Catòlica de Ponce (Puerto Rico), imparteix classes en el Departament de Teologia i Filosofia. Després de l`experiència  cerca en l`Episcopologi de Sant Juan de Puerto Rico a v era si hi troba a un bisbe català del segle XVIII d`entitat per ser  biografiat. Efectivament troba la figura cabdal de Marià Martí  Estadella, fill de Bràfim (Tarragonès) (1721). Vicari General de Tarragona i secretari del Concili Tarraconense de 1757.  Bisbe de Sant Juan de Puerto Rico (1762-70) i de Caracas (Venezuela) (1770-92).



El 1985, quant el Cardenal-Arquebisbe de Barcelona l`anomena rector de Santa Maria del Mar de Barcelona, l`obra biogràfica sobre Marià Martí Estadella restà prou adelentada. Havent consultat quasi tots els arxius capdals en relació a l`Amèrica-Hispana (1978-1984) l`obra restà així prèviament ordenada a partir de molts milers de fixes: 15 Parts, 108 Capitols, 520 Articles.



El context de la relació amb Amèrica ona peu a diferents activitats. Professor invitat a l`Universitat Catòlica Andrés Bello de Caracas on imparteix el curs “Metodología y Crítica Histórica” . Col.labora en el Diccionario de História de Venezuela, preparat per la Fundación Polar, amb l`article sobre Marià Martí pp. 839-841. L`obra es publicada a Caracas el 1988.



 Una mostra de les respostes de Catalunya i d’Amèrica a la consulta oficial sobre el foment dels teixits nacionals en els hàbits religiosos. Historia de l`Església Catalana. Homenatge a Musen Joan Bonet i Batà. Publicacions de l`Abadia de Montserrat, 1983, pp. 91-108.



Al estudiar els motius políticas del perqué no eren consoltats o elevats a seus episcopals els alumnes de l`Universitat de Cervera, publica : La Universitat de Cervera. Una institució conclictiva. “Miscel·lània Cerverina”, II. Cervera 1984 pp. 67-74.



Invitat per l`Honora ble Miquel Coll i Alentorn i el P. Miquel Batllori S.J., participa en les primeres “Jornades d`Estudis Catalano-Amèricans” de 1984 amb l`Estudi: La Libertadd de los esclavos fugitivos de las colonias protestantes en el Caribe y el obispo Marià Martí Estadella. El treball compté aquests capítols: 1- El esclavo y la religión católica. 2- Esclavos fugitivos de las iaslas Danesas de Santa Cruz, Santo Tomás y San Juan y el reclamento de devolución. 3- Esclavos fugitivos de la isla Inglesa de Granada. 4- Dictamen del Consejo de Indias. 5-Conclusión







Mn. Francesc Tort Mitjans, rector de Sant Pau del Camp, des de 2008, a fi de preperar l’ homilia del dia de Pascua 12 d’ abril de 2020, havia prèviament llegit el següent capítol de “La Resurrection. Comment Lire la Bible”,de Luc Grollenberg O.P.,pàgines 126-130.
Possat que la Dra. Josefina Mutge, secretaria de Sant Pau del Camp, (durant molts anys secretaria de la revista Estudios Medievales de España) té gran facilitat de traduir moltes llengües, per facilitar-me a mi el treball, li vareig demanar que em fes la traducció al Català.
A manca de l’Homilia crec que el millor servei que puc fer tant als actuals fidels de la Parròquia de Sant Pau del Camp, com els anteriors estimats feligresos
De Vilanova i la Geltrú, de 1962 a 1969 en diversos llocs i ministeris: Santa Maria de la Geltrú col.lavorant amb Mn. Jaume Coll, -inicis de la parròquia de les Roquetes- Sant Antoni Abat -Conciliari dels Boi Scouts-. Capella del Monestir de la Providència etc.
Mn. Tort lidera, amb perfecta coordinació amb l’ Abadessa Mare Engracia, la declaració de Col.legi Reconegut i n’ es el Primer Director Tècnic.
A partir de 1969 parent possessió com a Rector de les parròquies:
Santa Magdalena de Canyelles, Sant Miquel d’ Olerdola.

Santa Maria del Mar de Barcelona.
Sant Martí del Clot.
Sant Pau del Camp...
A tots oferim aquestes magnífiques reflexions per enfortir la Fe en la Ressureccio de Crist, mantenint-nos així desperts fins la Vinguda de l’ Esperit Sant.
Pentecostes ens mostra i demostra, inicia, enforteix, arrela la confessió de la Ressurreccio del Senyor!!!